Obstacles propis i aliens
El Lugo torna a frustrar el Girona, que perdona el 2-0 i perd l’oportunitat d’acostar-se a dalt de tot
El VAR fa corregir un penal per mans que l’àrbitre ja havia castigat (17’) i anul·la un gol per fora de joc ajustadíssim (41’), tot i que al final els gallecs demanen penal
No n’hi haurà cap com la del 7 de juny del 2015, però aquella garrotada històrica no és tampoc l’única frustració que el Girona ha viscut contra el Lugo. L’equip blanc-i-vermell ambicionava la quarta victòria seguida en la lliga, que li hauria permès fer coixí en la zona de play-off i acostar-se a la d’ascens directe. Els de Míchel van fer un altre partit més que digne, però els va faltar una mica d’encert i una mica de sort amb el VAR –o força de tot– i van veure com Manu Barreiro empatava en el minut 80 un partit que va tenir de tot, que hauria pogut acabar pitjor si l’àrbitre hagués castigat amb penal un contacte entre Juncà i Cuéllar i que també hauria pogut tenir d’heroi Pablo Moreno, amb l’última ocasió de xilena. Tot plegat, en un final de partit amb l’andalús i Gabri com a referències per buscar el gol de la victòria. Poca cosa més li quedava, a Míchel, que agrairia activitat als despatxos en l’última setmana amb el mercat d’hivern obert.
Ni penal ni gol
Sense fer la primera part més brillant, el Girona hauria pogut tenir més que encarrilat el partit i, en canvi, va marxar al descans tan emprenyat com tota l’afició amb Gorostegui Fernández. Dues accions de VAR, dues accions ajustadíssimes i, per variar, de cul per al Girona. Primer, un penal per mans de Diego Alende que l’àrbitre va veure i castigar, però va haver d’anar al monitor després que Ais Reig l’avisés. S’ho va mirar i remirar, s’ho va pensar, i va acabar rectificant la decisió que havia pres, tot i que hi havia mans. Tan difícil d’entendre com el criteri arbitral per castigar o no les mans dins l’àrea.
Més tard, gol de cap de Santi Bueno, que havia recollit la pilota pentinada per Juanpe. Aquesta vegada, anul·lat per un fora de joc d’aquells que t’has d’acabar creient, per força, quan veus dues línies gairebé enganxades. Les va veure també, al videomarcador, el públic de Montilivi, que es va acabar d’irritar. Dues accions clau que van impedir marcar l’1-0 i que, per acabar-ho d’adobar, venien totes dues d’ocasions clamoroses –Whalley va estar molt fi en treure un cop de cap de Juanpe i un xut de Baena, que havia arribat sol– dels blanc-i-vermells. Difícilment podia generar més frustració el guió d’una primera meitat de control dels gironins, que van mantenir a ratlla el Lugo perquè no li van concedir transicions –i això que tot just començar Gerard Valentín va amenaçar amb una cursa i Chris Ramos i Señé van provar xuts–. En atac, sense la continuïtat de versions anteriors, entre altres coses perquè el joc es va interrompre molt, hi va haver alguna aparició de Juncà per l’esquerra i de Baena per la dreta, però a tots els va costar trobar Nahuel Bustos, l’escollit per rellevar Stuani en l’onze.
L’argentí va començar la segona part conduint un contraatac molt clar, però entre buscar Baena, el més fàcil, i mirar de fer-s’ho tot sol, es va embolicar. Tornava a fer mala pinta, Bustos, entre l’ansietat i l’ofuscació. Però el panorama se li va aclarir de cop en trobar, ara sí, una rematada neta que va acabar a la xarxa. Va ser gràcies a una centrada de Baena, tot qualitat, que era un regal (55’). Aquesta vegada, no hi havia marge per a la incertesa del VAR. L’1-0 premiava la bona arrencada de la segona part dels gironins, que van recuperar unes quantes pilotes a camp rival.
El Lugo, però, no va donar el partit per perdut. No era cap sorpresa que Gerard Valentín fos una de les amenaces principals, però sí que va sobtar que l’empordanès irrités la graderia, que el va escridassar gairebé tant com a l’àrbitre, amb qui també se les va tenir, fins al punt que va semblar que Gorostegui s’empassava dues faltes clares de Juncà.
Amb el duel obert i aparicions a les dues àrees, el Girona no va saber resoldre diverses arrencades. I va perdonar la sentència en una acció clamorosa de Santi Bueno. Del possible 2-0, a l’1-1. Manu Barreiro, com en la primera volta, va marcar pocs minuts després d’entrar al camp, en recollir un cop de cap que havia anat a parar al pal (80’). L’empat va fer mal. Santi Bueno va tenir una altra ocasió molt clara, però va topar amb el pal. A l’altra àrea, però, el Girona va agrair que l’àrbitre no castigués –ni que Ais Reig l’alertés– un contacte entre Juncà i Cuéllar dins l’àrea. L’equip de Míchel, que ja havia substituït Samu Saiz i Nahuel Bustos, va perdre també Baena –carregat dels bessons– i va acabar amb Gabri i Pablo Moreno al davant. És cert que l’extrem es va mostrar actiu i que l’andalús va buscar el 2-1 amb una xilena, però tenen una setmana per trobar alguna cosa més. Que bona falta fa.