opinió
Què en fem, de Montilivi?
Trobo a faltar Montilivi. Són massa setmanes sense partit a l’estadi. Ja ho sé que el camp no compleix els estàndards i que no té uns serveis adequats per a un partit de la lliga professional, però és casa meva perquè és on juga el meu equip. Allà vaig viure els anys de la lona, hi he estrenat la grada de preferent, hi he celebrat ascensos, hi he plorat descensos, hi he patit nits esperpèntiques i hi he gaudit de dies inoblidables com el primer a primera contra l’Atlético de Madrid.
Ara toca, de manera urgent, pensar què en fem, de Montilivi? El president va dir, el dia de la presentació de la ciutat esportiva, que han encarregat un estudi per saber si és reformable o si, per contra, haurem de buscar un lloc nou per un nou estadi. Jo crec que, per simple nostàlgia, si és possible, s’hauria d’intentar reformar i adequar-lo, però entenc que altres socis no hi estiguin d’acord i optin per un nou estadi. L’única cosa que demano al consell és que s’hi treballi des d’ara mateix, que la decisió sigui ràpida i que durant el procés s’informi, es debati i es pregunti al soci. Si em van fer votar un nou escut, bé que haig de poder decidir sobre casa meva, que és casa vostra, si és que en el futbol modern hi ha cases d’algú.