Aquest any no serà, i qui sap si en el futur el Girona es trobarà en una situació similar. Però amb l’entrenador que té i el projecte que el sosté, comandat pel City Football Club, segur que ho intentarà i tornarà a fer una plantilla a l’altura per lluitar per Europa, això sí en el camí de consolidar primer el club en la màxima categoria. Els gironins van estar durant 50 minuts a només un sol gol de classificar-se per primera vegada en la seva història per a la Conference League, però dos gols de Budimir en només tres minuts (entre el 52’ i el 55’) ho van engegar tot en orris, tot i una darrera embranzida carregada d’orgull gràcies a una diana de Reinier que feia retallar distàncies en el marcador. Els intents van provocar l’ovació de l’afició gironina desplaçada, però l’equip es queda sense rècord de punts a primera (51) i en desena posició, igualant el primer curs amb Machín.

Els primers compassos del partit van ser intensos, com era de preveure, amb un Osasuna que empès pel públic intentava ofegar els gironins dificultant la sortida de pilota d’aquests. Aimar Oroz era l’encarregat de tapar la línia de passada entre els centrals i Oriol Romeu. Per això, més que mai, la figura d’Arnau i Miguel, de nou fent diagonals, o el primer instal·lat com a interior per oferir una opció més va ser indispensable per sortir de la pressió i mirar cap endavant, tot i que va costar Déu i ajuda fer mal a la defensa navarresa. De fet, a través d’Abde, van ser els locals l’equip que més sensació i més accions de perill generaven. L’extrem cedit pel Barça va fer el que va voler amb Arnau en les primeres accions, tot i que el de Premià de Dalt va anar creixent a mesura que avançava el partit. Traçut, va provar una rematada creuada amb l’interior que es va perdre per poc i Budimir també va intentar un parell de rematades que van sortir fora relativament ajustades. L’equip de Míchel van acomodar-se progressivament en el partit i, a poc a poc, va combinar com és habitual, amb paciència i, en ocasions, de manera estèril i al seu camp, però trepitjant l’àrea dels de Pamplona en alguna ocasió i amb perillositat.

Riquelme va ser qui va tenir la primera gran ocasió després de retallar Rubén Peña i provar un xut al pal llarg que va obligar Aitor a posar una mà salvadora, com també hi va posar la cama en un un contra un amb Tsygankov que s’havia quedat sol després d’una excel·lent passada a l’espai d’Arnau Martínez. En el córner forçat, Bernardo va rematar sol amb el cap al segon pal però massa creuat, en la darrera aproximació del primer acte, ja en el temps afegit.