Amb el mercat tancat i barrat i Eric Garcia, Portu i John Solís –els fitxatges anunciats l’últim dia– integrats a la plantilla, i amb una aturada de seleccions a l’horitzó, el Girona no té una altra missió que sumar els tres punts contra Las Palmas, un rival a priori amb el mateix objectiu d’evitar el descens a segona A, d’on va pujar el curs passat després de cinc anys consecutius a plata (14h). El conjunt gironí encara no coneix la derrota en les tres primeres jornades i ha sumat un set de nou punts possibles que l’han situat a la part alta de la classificació, lluitant amb els clubs més potents. Increïble, però també anecdòtic. A Montilivi, on es vol convertir en inexpugnable contra qualsevol rival, l’equip de Míchel podria sumar un deu de dotze que el mantindria a la part més alta de la taula amb quinze dies d’aturada –no tornen a jugar fins al 18 de setembre al camp del Granada– i amb el fet de poder treballar i evolucionar com a equip des de la tranquil·litat, tot i que fins a nou jugadors es desplaçaran amb les seves respectives seleccions.

Las Palmas arriba a Girona encara sense estrenar la seva casella de victòries i amb una derrota en l’únic partit que ha disputat lluny de les illes –contra el València (1-0)–. Els de Garcia Pimienta han empatat els dos partits que han disputat com a locals contra el Mallorca (1-1) i la Real Sociedad (0-0), aquest darrer meritori, que proporciona confiança a un conjunt en construcció que ha realitzat un total d’onze noves incorporacions (nou cares noves), entre les quals algunes de renom com Munir, Julián Araujo, Kaba o Perrone, a qui s’havia relacionat amb el Girona abans que marxés Oriol Romeu. El conjunt insular, com sol ser habitual amb els equips que pugen a primera després d’un bon any a segona A, manté el bloc guanyador del curs passat amb Jonathan Viera, ja amb 34 anys, com a referència en la zona de tres quarts i de creació del joc ofensiu. Forjat com a entrenador al Barça, Pimienta aposta pel clàssic 4-3-3 amb un triangle al mig del camp compensat amb mitjapuntes i pivots contundents però amb tècnica individual. L’entrenador català tindrà la baixa d’Alberto Moleiro, una de les sensacions i promeses del prolífic futbol canari, un jugador que va aparèixer pel primer equip després de Pedri i a qui molts li van posar l’etiqueta de successor amb tot just 17 anys –va debutar amb 16.

El Girona, doncs, haurà de mostrar-se efectiu a les dues àrees si vol tenir opcions de triomf i, de retruc, d’encadenar tres victòries per quarta vegada en la curta història a la màxima categoria –en el primer curs a la categoria ho va fer en dues ocasions i en la passada campanya també ho va aconseguir en un tram de campionat en què va segellar la permanència i va poder somiar classificar-se per a Europa –contra el Madrid, el Sevilla i el Mallorca–. Arribar amb el 10 de 12 sota el braç seria un gran premi per als de Míchel, que tot i que amb peus de plom, podrien afrontar un retorn a la competició –amb duels vitals al camp del Granada i a Montilivi contra el Mallorca– ja amb l’opció de fer un cop de puny sobre la taula malgrat que es mantindria la condició d’anecdòtica la seva hipotètica posició en la taula.

El primer pas no ha de ser en fals. Amb una previsió de temps millor i una temperatura més suau, l’afició no pot fallar a Montilivi en el primer partit postvacacional per a la majoria.