El Girona va acabar el curs passat amb un bon regust de boca després que els de Míchel firmessin una segona volta plena de regularitat que els va permetre lluitar fins a l’última jornada per classificar-se per a la Conference League. Una de les xacres que van acompanyar l’equip durant tota la campanya va ser la fragilitat defensiva i la facilitat amb què encaixava gols del contrari, un aspecte que també va acabar arreglant lleugerament i que aquest any ha acabat millorant amb sensacions i dades al davant. Els gironins van encaixar 55 dianes el curs passat, el cinquè equip més golejat després dels quatre últims classificats –la sort va ser fer-ne 58, el cinquè més golejador–, i van lligar la primera porteria a zero justament en la primera jornada de la segona volta, a Montilivi contra el València (1-0). En total, els blanc-i-vermells van aconseguir quatre porteries a zero –també contra el Barça, l’Elx i el Sevilla–, unes xifres antagòniques a les que està firmant en unes primeres nou jornades de somni.

El Girona ja ha firmat tres porteries a zero en només nou partits i és el cinquè equip que més n’ha aconseguit juntament amb la Real Sociedad, l’Atlético i el Getafe, també amb tres, i només darrere de l’Athletic i el Madrid (5), i el Rayo (4). El total de dianes encaixades per Gazzaniga són onze –el sisè que menys– i la capacitat golejadora dels de Míchel no s’ha aturat gràcies als dinou gols que han fet, dos menys que el Barça (21) i un menys que el Madrid i l’Atleti (20), i és que, el +8 en la diferència de gols és una de les dades més brillants del club en la seva història en la màxima categoria.

Una pressió acurada i l’equilibri entre línies ha dotat l’equip gironí de molta més solidesa defensiva. David López, com a pèndol entre els pivots i els centrals; l’experiència de Daley Blind; les cobertures d’Eric Garcia; l’amplitud de territori que controlen, i amb èxit, Yangel Herrera i Aleix Garcia, i la solidaritat defensiva de la primera línia de pressió formada per Dovbyk o Stuani, Tsygankov, Savinho i Iván Martín, dels primers que salten amb l’ariet, són els principals arguments que han permès al Girona fer un pas endavant en l’aspecte defensiu. I és que, alguns dels onze gols que ha encaixat l’equip han arribat, per sort, amb el resultat de l’enfrontament molt encarat al seu favor.

Els de Míchel continuen trencant registres i superant rècords en un inici de lliga per emmarcar que difícilment podran repetir mai. Segons en la taula i amb una sola derrota encaixada, ja han firmat tantes porteries a zero com en les primeres 29 jornades de la temporada passada. Ara com ara, es fa complicat establir un sostre tant a nivell defensiu com a nivell ofensiu per a un equip que continua creixent i que demostra tenir ambició i un estat de forma envejable dels seus jugadors. En els dos pròxims partits a casa, el Girona té l’oportunitat de continuar fent història.