El Girona està tocat per una vareta. Perquè sí, els gironins han guanyat la majoria de partits amb un joc exquisit i brillant, però en altres, com va passar ahir, el joc no ha acompanyat i els tres punts han acabat caient igualment. És cert que si algú va buscar la victòria va ser el Girona, contra un Celta que en tot moment semblava que firmés l’empat, però va ser un partit de mastegar sorra fins a acabar-ne fart i els blanc-i-vermells només van fer un xut a porteria abans que, en el minut 91’, Yangel Herrera fes embogir Montilivi amb un golàs des de fora l’àrea. Era el gol d’una victòria afortunada, amb un punt de màgia per celebrar l’inici de les Fires de Sant Narcís, i també polèmica, ja que deu minuts abans Díaz de Mera va anul·lar d'una manera molt rigorosa un gol del Celta. Si a vegades els errors dels àrbitres cauen a favor tampoc va malament. I en aquest cas encara menys, perquè el Girona assalta un lideratge que només perdrà al final de la jornada si el Madrid guanya avui el clàssic al Lluís Companys.

Els primers minuts del Girona van transmetre bones sensacions, si més no perquè els gironins van ser capaços de collar el Celta amb tres córners en els primers minuts. Després de quatre minuts amb el joc aturat per atendre un aficionat del Celta, però, el guió va canviar completament. El ritme del partit va baixar moltíssim, i tampoc van ajudar gens les contínues interrupcions per atendre jugadors que anaven per terra en trompades accidentals. El Girona tocava i tocava, però no feia cap mal a una defensa ben ordenada del Celta. De fet, el jugador més perillós sobre el camp va ser Bamba, tot i que Gazzaniga tampoc va haver de fer cap aturada de mèrit. Això sí, encara menys Guaita, perquè el Girona no va xutar a porteria.

És cert que en els minuts finals de la primera part el Girona va intentar posar una marxa més amb les aparicions de Savinho i Miguel per la banda esquerra, però no va ser fins a la segona part que els gironins van començar a gaudir d’algunes ocasions clares. La primera la va tenir Dovbyk, que en el minut 47’ va rematar un córner servit per Aleix Garcia a les mans de Guaita. Va ser el primer remat a porteria del partit pels blanc-i-vermells, i l’únic abans del gol.

A partir del minut 60 els gironins van intensificar lleugerament el seu domini sobre la gespa. Si més no, els de Míchel van començar a transmetre algunes sensacions que recordaven el millor Girona que s’ha vist aquesta temporada, que ja és dir. Tot i això, en els metres finals la lucidesa no hi era. En l’última passada va faltar finor, però encara més en la rematada. O en les no rematades, i és que l’ocasió més clara va ser en el minut 60’ quan Savinho va guanyar molt bé la banda i va fer una centrada rasa cap a Iván Martín, que no se la va acabar de creure per llençar-se a terra i marcar pràcticament a plaer. Poc després sí que va fallar en la finalització Yan Couto, quan en un contraatac Savinho el va deixar sol dins l’àrea però el seu xut amb la dreta va sortir per sobre el travesser. Era massa clara per no trobar ni els tres pals.