Nit de vides llunyanes en què les rialles tapen els silencis calculats per no obrir el que ningú vol obrir, és així, ens estimem més del que voldríem i menys del que diem, i quan preguntem, ho fem sabent les respostes de qui opina per no ofendre: És el Nadal a les llars catalanes de canelons, neules i el torró estrany que només agradarà al contrapoder estètic de la família.

De totes maneres aquest any a Girona serà diferent, i no només perquè en Lluc Salellas ens cau bé i serà elogiat a llars convergents amb el gest sorprès de qui se sent a gust amb un marxista-ruralista, sinó perquè tenim l’orgull que ens uneix, el moment d’omplir el pit conjuntament i fer una cerimònia de complaença, el gest afirmatiu de qui parla del Girona de Míchel com si estigués elogiant el fill que ha marxat a l’estranger i ja dirigeix un laboratori dedicat a malalties minoritàries. El Girona serà el punt d’unió per estimar-nos una mica més mentre brindem per nosaltres i els de dalt.

Així doncs, aquest Nadal d’amnistia serà el Nadal del Girona, el de calcular els punts i fer una extrapolació de com acabaria la temporada si fes el mateix a la segona volta, el de citar les frases de Míchel a l’entrevista d’en Valdano, el de repassar d’on ve cada jugador de la plantilla que ha trobat a Girona una manera de reivindicar-se, i finalment, el de parlar de Stuani com si fos una mica de tothom, com si estigués assegut a cadascuna dels sopars de Nadal explicant com fer del gol una tendra rutina.

En definitiva, gaudim d’on som perquè sabem d’on venim però ignorem on anirem, i en aquests temps en què el terra tremola als nostres peus, doncs res, el més sensat és viure l’ara i l’aquí perquè un present de benestar és el millor regal que podem tenir aquestes festes. Bon Nadal a tothom!