El Girona s’ha acostumat a guanyar i sembla que mai en tingui prou. L’estat insaciable en què ha entrat l’equip dirigit per Míchel i els mecanismes cada cop més greixats de la màquina de fer futbol permeten somiar als aficionats blanc-i-vermells que fer-la grossa, també en la copa, és possible. Ahir, tot i que no es va acabar de tancar l’eliminatòria, en onze minuts –entre el 15 i el 26– el Girona va destrossar el Rayo amb tres dianes. Estabornits però no sentenciats, els madrilenys van retallar distàncies i van menjar terreny als gironins en la segona part, sense causar el pànic.

El Girona va ser un huracà en els primers compassos del partit. Quan els de Míchel van decidir canviar el ritme, poc després d’aclimatar-se al medi i al plantejament del contrincant, el Rayo va passar a ser un ninot en mans de la màquina greixada de fer futbol en què s’ha convertit aquest Girona de Míchel Sánchez. Ben aviat va avisar Nteka, posant l’ai al cor als aficionats gironins després de guanyar un cos a cos a Juanpe –el físic del parisenc és imponent–. Per sort gironina, l’atacant va decidir lent i tard i Miguel va posar la bota just a temps per fer que sortís rebotada i a les mans de Juan Carlos (4’). Realment, l’arribada madrilenya va ser un oasi en un desert anomenat domini blanc-i-vermell. En quatre dies, Tsygankov va passar de no tenir ritme a Almeria a emetre una guspira i una electricitat brillant que va fer estralls per la dreta. De fet, de les botes de l’ucraïnès en va néixer l’1-0. L’ex del Dinamo va rebre d’Arnau i va filtrar una passada a Portu, que estirant la cama va posar l’esfèrica a la frontal de la petita, on Stuani, rematant amb semierrada, va fer pujar el primer al marcador (15’). Només dos minuts després, Portu va continuar produint en forçar una pena màxima de murri davant Mumin, que Stuani va executar a l’estil Panenka per fer aixecar de la cadira els aficionats de Montilivi (19’). La tempesta perfecta no es va aturar i els futbolistes gironins es van tornar a mostrar insaciables, i abans de la mitja hora Blind va aprofitar una centrada de Portu per posar la bota al primer pal i, lliure de marca, superar Cárdenas (26’).

Els de Míchel encarrilaven l’eliminatòria i gairebé palpaven la classificació per als quarts de final, si no fos perquè quedava una hora de joc. I és que el Rayo va ajustar la pressió en la sortida de la pilota, sobretot, sobre Jhon Solís, massa sol en aquesta faceta, i va retallar distàncies precisament en una jugada amb el colombià com a trist protagonista. L’ex de Nacional de Medellín va perdre una pilota en zona compromesa davant Nteka i el francès va poder encarar Juan Carlos per creuar la rematada i establir el 3-1 (36’) amb què s’arribaria al descans –un minut abans, De Frutos ja havia avisat amb una rematada de cap al pal a centrada de RDT (35’).