El protagonista
Yangel Herrera
Omnipresent
Hi ha qui diu que és un box-to-box, però Yangel és més que això. Quan les lesions i el físic el respecten, és un migcampista total. Aporta brega, capacitat de guanyar duels gràcies a la seva potència física, arribada des de segona línia i gol. El d’ahir va ser el primer del curs, però convé no oblidar els cinc que va marcar la temporada passada. El veneçolà, que havia completat els 90 minuts del partit que es va disputar dimecres a Montilivi contra el Rayo Vallecano, va aguantar a bon ritme i va ser el millor jugador del Girona a Balaídos, especialment durant els primers 45 minuts. Sense anar més lluny, les dues rematades que va fer l’equip de Míchel durant la primera part van portar el seu segell, així com la primera ocasió clara. El futbolista de La Guaira es va desfer amb solvència de Marcos Alonso col·locant el cos amb intel·ligència abans d’avançar un bon grapat de metres en conducció i de combinar amb Tsygankov al vèrtex de l’àrea. L’ucraïnès va veure com el desdoblava per darrere i li va tornar la pilota amb un toc d’esperó que li va servir per plantar-se sol, sense gaire angle, davant de Vicente Guaita, però el porter va protegir bé el primer pal i va repel·lir el potent xut des de dins l’àrea petita. Seria la primera de moltes accions en què el veneçolà picaria a l’espai per la banda dreta, des d’on va penjar diverses centrades, tot i que la seva àrea d’influència va ser enorme i va estar pràcticament a tot arreu. Aquest va ser el primer avís. En el segon, arribaria el gol dels blanc-i-vermells. Quan faltava poc temps per arribar al descans, Yangel va aprofitar l’espai que va deixar la defensa del Celta i va caçar una deliciosa passada de Daley Blind per fer gala d’una de les seves millors virtuts, l’esmentada arribada des de segona línia i la seva capacitat de rematada, que va fer estèril l’estirada de Guaita amb un cop de cap ben ajustat al pal llarg després de guanyar el duel aeri a Pablo Durán. Tot i que acostuma a ser força habitual, val la pena remarcar que el veneçolà va ser el jugador del partit que més vegades va sortir vencedor de duels individuals (6/9).
La lesió de Romeu, substituït per un Donny van de Beek que es va situar davant del doble pivot, va obligar el veneçolà a endarrerir la posició, acompanyat d’Iván Martín. Ja en la segona meitat, Herrera, que va completar 37 de 43 passades i només va cometre una falta i una pèrdua, es va mostrar solidari en tasques defensives i va protegir la medul·lar quan els gallecs van fer un pas endavant i van guanyar terreny als gironins. Amb l’empat a Vigo, el Girona encadena cinc partits sense conèixer la victòria. “Ens queda una sensació agredolça. No sabria dir si el punt és bo o dolent, això ho veurem més endavant, però ens en volíem endur tres i tenim la sensació que el partit estava força controlat. Ara l’objectiu és guanyar en l’estrena de la Champions League a Montilivi”, va explicar Yangel, que també va destacar la importància de tallar la sequera de tres enfrontaments sense veure porteria i va insistir que l’equip ha de millorar en l’últim terç i finalitzar més jugades.