Pel bon camí

Veure com Van de Beek es converteix en una peça important dins dels esquemes de Míchel és una excel·lent notícia per al Girona. El talent del neerlandès, de 27 anys, és inqüestionable. Per alguna cosa va arribar a ser un dels millors migcampistes d’Europa quan jugava a l’Ajax al costat de Frenkie de Jong. Però després de sumar només 37 partits oficials en les últimes tres temporades –només 15 com a titular–, és obvi que està molt lluny de la seva millor versió. Els últims partits, amb el seu protagonisme creixent, són un bri d’esperança per tornar-lo a veure brillar, aquesta vegada vestit amb la samarreta del Girona. Sembla, doncs, que es comença a veure la llum al final del túnel, però el camí encara és llarg i hi ha dos ingredients que el neerlandès ha d’anar sumant: confiança i forma física.

Per recuperar la confiança el millor pas endavant el va fer en el partit contra el Feyenoord, i és que el neerlandès es va retrobar amb el gol, recuperant una de les seves millors virtuts que és l’arribada a l’àrea. Feia gairebé dos anys i mig, des que va marcar el 22 de maig del 2022 amb l’Everton a la Premier, que Van de Beek no celebrava un gol. De fet, des de la temporada 2019/20 que no en marca més d’un en una mateixa temporada, quan abans amb l’Ajax n’havia sumat més de deu tres cursos consecutius. Li queden, lògicament, molts passos per fer, perquè tot i veure-se’l més còmode amb la pilota als peus encara ha d’intervenir més en el joc de l’equip, però el camí és el correcte.

Físicament, la millora de Donny van de Beek també sembla considerable. De fet, i més val tocar fusta, no ha tingut cap problema físic i ha estat a disposició de Míchel en els onze partits disputats fins ara, tot i que en quatre no ha participat per decisió tècnica. La millor mostra de la seva bona condició actual és que en la victòria contra l’Athletic va disputar els noranta minuts per primera vegada aquest curs. De fet, feia més de dos anys i mig, des del 13 de març del 2022, que el neerlandès no jugava un partit oficial sencer.

Ha plogut molt des de llavors, però la millor notícia és que no és un cas aïllat, ja que en els dos partits anteriors venia de jugar-ne 76 (va substituir el lesionat Oriol Romeu en el 14’ al camp del Celta) i 82 minuts. I a això s’hi suma el fet que els partits contra el Feyenoord i l’Athletic, en què va ser titular, només hi va haver quatre dies de diferència. A més, amb menys o més minuts, Van de Beek ha participat en sis partits dels set possibles en l’últim mes. Una regularitat més que positiva i que també fa molt i molt temps que no tenia, ja que no havia estat titular en dos partits en una setmana des del novembre del 2022 i no jugava sis partits en un mes des del desembre del 2021.

Que un jugador com ell, que va estar acostumat a jugar tres partits per setmana en els millors anys de la seva carrera, pugui encadenar esforços és una gran notícia per a un Girona poc avesat a aquesta circumstància.

Una aposta ben jugada

Cal recordar que el Girona, conscient de les complicacions que arrossegava en les últimes temporada, va pagar només uns 500.000 euros de traspàs per Van de Beek al Manchester United. Una aposta mínima, però feta amb la confiança de recuperar la millor versió del neerlandès. De fet, per això l’acord inclou una infinitat de variables que van en funció del rendiment del futbolista i que poden fer augmentar el preu fins als 5 milions, amb les clàusules més assequibles, o fins als 15, amb les més complicades. Tot el que es pagui, però, serà perquè el migcampista ho ha donat sobre la gespa.