Lluny, també és un curs diferent
La majoria dels jugadors que van deixar de pertànyer l’estiu passat al Girona estan tenint un protagonisme alt en els seus nous equips
Pau Víctor, Toni Villa, Vallejo i Arnau Ortiz són els que no han tingut un aterratge tan bo
A part dels quatre jugadors que tenia com a cedits, que era clar que retornaven als seus clubs respectius l’1 de juliol –amb Eric Garcia es tenia l’esperança de recuperar-lo, però diferents situacions alienes a l’operació la van acabar dissipant–, el Girona va traspassar o rescindir fins a onze futbolistes més que deixaven de pertànyer a l’entitat. Aquests jugadors han tingut un inici de curs dispar en els seus equips respectius. Si bé molts que han tingut un protagonisme força destacat en els esquemes dels nous tècnics, d’altres, com podia passar, no han començat amb bon peu en un nou entorn futbolístic.
Els dos jugadors als quals els aficionats del Girona segueixen més la pista per l’impacte que van tenir són Artem Dovbyk i Aleix Garcia, ara al Roma i el Bayer Leverkusen, després que el club blanc-i-vermell acordés un traspàs d’uns 40 milions d’euros –en cobrarà el 80%– i d’uns 20, respectivament. Al davanter ucraïnès li va costar arrencar amb el conjunt italià. Sempre una peça fixa en la referència atacant, Dovbyk va tardar quatre jornades a veure porteria, però ja suma quatre gols en els últims cinc partits –tres en la lliga i un en l’Europa League, contra l’Athletic Club–. L’ariet va haver de veure com qui més havia apostat per ell, el tècnic i llegenda del club Daniele de Rossi, era acomiadat després de sumar tres punts de 12 possibles a la fi de la quarta jornada en la Serie A, un cop baix que ha superat fent gols amb el nou tècnic Ivan Juric.
Per Aleix Garcia, l’arribada al Leverkusen ha tingut sensacions graduals. El d’Ulldecona va enlairar la supercopa d’Alemanya a l’estiu jugant els 90 minuts i sent clau en la tanda de penals, però a mesura que ha avançat la campanya ha hagut de compartir una posició al centre del camp entre grans jugadors com Xhaka, Andrich o Exequile Palacios, que l’han obligat a saber conviure amb alguna suplència, un rol diferent del que tenia amb Míchel, amb qui era indiscutible. L’ex del Girona, però, ha tornat a la selecció absoluta espanyola i té la confiança de Xabi Alonso, que, com molts tècnics en aquest inici de competició, ha hagut de fer rotacions per la càrrega de partits que hi ha hagut.
Per a quatre exjugadors del Girona més, l’inici de curs està sent profitós. Un dels que criden l’atenció és Gabri Martínez, que està tenint un rendiment molt bo a l’Sporting de Braga, club amb el qual ja ha disputat 12 partits (7 com a titular) i ja ha fet dues dianes. L’extrem s’ha acoblat molt bé a l’equip portuguès en la seva primera experiència al més alt nivell després de despuntar a 1a divisió FEF i, posteriorment, a la segona A. Callens també continua sent un puntal de la defensa de l’AEK d’Atenes, club amb el qual ja va jugar la campanya passada en qualitat de cedit –a l’estiu l’equip grec el va comprar per uns 300.000 euros– i Àlex Sala i Ureña estan tenint també un paper destacat, al Còrdova el migcampista i al Barça Atlètic l’extrem figuerenc, competint a segona A i 1a FEF.
A l’altra cara de la moneda hi ha casos com el de Pau Víctor, que durant la pretemporada va causar sensació al Barça però a qui ara està costant entrar en la rotació per culpa de la gran qualitat que hi ha a la línia ofensiva blaugrana –això sí, ha marcat un gol en la lliga–; Toni Villa i Manu Vallejo a segona amb l’Eibar i el Racing Ferrol; o Arnau Ortiz a l’Slask Wroclaw polonès. Tots ells tenen marge de millora en els seus respectius equips tot i no arrencar amb bon peu el seu periple lluny de Montilivi. Si bé Pau Víctor és un cas especial per la magnitud de l’equip en el qual juga, el d’Iker Almena amb l’Al-Qadisiya de la Saudi Pro també s’ha de tractar de diferent manera. El jove extrem va començar el curs amb protagonisme en els esquemes de Míchel per la falta de recursos i per la bona pretemporada que havia fet com a blanc-i-vermell, però els diners de l’Aràbia Saudita el van cridar en una proposta irrebutjable. A les ordres de Míchel González, exjugador del Madrid, el de l’Hospitalet ha disputat quatre partits, tots com a titular, però no juga des del 15 de setembre.
La cara més trista entre tots els jugadors que van abandonar el club a l’estiu és el cas de Borja García, que va marxar sense fer soroll tot i ser una de les llegendes vives de l’entitat gràcies als seus dos ascensos a primera en el currículum i els 233 partits en LaLiga –en tenia fins fa poc el rècord, junt amb Àlex Granell, ara ja superat per Juanpe Ramírez (248) i Cristhian Stuani (256)–. Els problemes físics que el mitjapunta madrileny ha arrossegat en les dues últimes temporades –l’última de blanc-i-vermell la va passar en blanc–, a més de la falta d’un projecte que l’engresqui, li han impedit tenir un nou equip per continuar una carrera que no hauria d’acabar amb només 33 anys, prop de 34.
Sávio, Couto, Eric i Torre triomfen
Si bé ja no eren del Girona el curs passat, ja que competien amb la blanc-i-vermella en qualitat de cedits pels seus clubs d’origen, Savinho (llavors del Troyes, ara al City), Yan Couto (del City el curs passat però ara al Borussia Dortmund), i Eric Garcia i Pablo Torre (Barça) estan fent un bon inici de temporada 2024/25. Pel que fa a Sávio, s’està adaptant als esquemes tàctics de Pep Guardiola acumulant força titularitats en un Manchester City en què parteix des de la banda dreta. Yan Couto també està assistint i mostrant la seva profunditat al Borussia, que ja ha exercit l’opció de compra al City de 20 milions (més 5 milions per la cessió d’aquest any), i els blaugrana Eric i Pablo Torre estan aprofitant les múltiples baixes a la medul·lar de l’equip de Hansi Flick per treure el cap i mostrar un bon rendiment des del pivot del centre del camp, el de Martorell, i la mitjapunta, el càntabre, fix en la selecció sub 21 espanyola.