Ahir va ser el dia de les oportunitats desaprofitades a Vallecas. La més evident, la que va deixar escapar el Girona, que hauria tancat la jornada sisè en cas d’haver mantingut el 0-1 favorable, tot i que, fins i tot en aquest hipotètic escenari, en cap cas es podria dir que l’equip de Míchel està en el seu millor moment de joc. Dit això, qui feia molt temps que anhelava tenir la possibilitat de demostrar la seva vàlua entre els pals en la lliga era Pau López. Ha hagut de passar tota la primera volta i un mica més, però, finalment, ahir li va arribar l’oportunitat esperada. I no es pot dir que l’aprofités. Així de cruel és aquest esport per a la figura del porter suplent. Després d’un llarg període d’inactivitat, es produeix una situació inesperada –i desafortunada– com la lesió de Gazzaniga, que va ser el jugador de les grans lligues europees que més minuts va disputar el 2024 –tots els possibles–, i tothom espera un rendiment impecable. L’exigència del futbol d’elit.

El mes de gener no ha estat fàcil per a Pau López. Després de l’intent fallit de buscar un nou destí –el Girona mai va signar la liquidació de la cessió que es va acordar a l’estiu amb l’Olympique de Marsella fins a final de curs– i de fer-se públiques unes fotografies amb què el Lens va anunciar-ne la incorporació, el gironí va haver de tornar a Montilivi per quedar-s’hi, almenys, fins al 30 de gener, després de l’últim partit de Champions League contra l’Arsenal, per la normativa de la UEFA, que obliga a tenir un mínim de dos porters en la llista A i no en deixa inscriure cap de nou fins que es tanca la fase de lliga. Malgrat la complexitat de l’assumpte, el cos tècnic defensa que el de Sant Esteve de Llémena és un professional i el club vol donar normalitat a una situació que no és la ideal.

En tot cas, el garrotxí va disputar la segona part després de substituir l’argentí, afectat d’una lumbàlgia, i va començar entonat, protagonitzant una aturada de mèrit per desviar de manera eficaç un potent xut d’Isi des de la frontal de l’àrea, però no va estar encertat cap al tram final, quan els madrilenys van capgirar el resultat amb un doblet de Randy Nteka. En l’acció de l’1-1, no va poder arribar del tot bé a una centrada rasa provinent de la banda dreta i va deixar una pilota morta i ben perillosa dins l’àrea que, després d’una jugada embolicada, el mitjapunta d’Angola va acabar endreçant al fons de la porteria. Tot seguit, la rematada mossegada del 2-1 definitiu, transformada per l’heroi local, va passar, primer, entre les cames de David López, i després, al porter se li va colar per sota del braç. “Jo vull que es quedi, però no sé què passarà”, va reconèixer Míchel després del partit.