El nou tècnic del Barça Lassa, Edu Castro, és un exemple més de la gent compromesa del país que aquest cap de setmana va viure en poques hores sensacions contraposades. Dissabte va experimentar a Sant Hipòlit de Voltregà l’alegria de guanyar la supercopa, el seu primer títol com a primer entrenador del club blaugrana. Un somni. L’endemà va fer cua, va sortir a votar, com ho van fer més de dos milions de catalans, i va sentir “vergonya” per la repressió. Un malson.

En l’àmbit estrictament esportiu, el Barça, i encara més el d’hoquei sobre patins, ha d’assumir sempre la màxima pressió de ser favorit. L’equip va saber sobreposar-se a la decepció de la lliga catalana –derrota per 2-5 contra el Noia en les semifinals– i va exhibir una gran solvència en totes les seves línies. Només dos gols encaixats en dos partits –els dos contra el Reus La Fira– i nou gols a favor, cinc contra els del Baix Camp en les semifinals i quatre més contra el Voltregà en la final constaten la seriositat del joc del conjunt d’Edu Castro. El tècnic ha fet, almenys en aquesta supercopa, una aposta per un cinc tipus format per Sergi Fernández a la porteria, Marc Gual, Pau Bargalló, Sergi Panadero i Pablo Álvarez, una formació inicial que compensa perfectament la visió de joc i la tècnica amb el treball defensiu. Evidentment, també ha apel·lat a la millor rotació de l’Ok Lliga amb Matías Pascual, Lucas Ordóñez, Xavi Barroso i el nouvingut Ignacio Alabart. “Estem molt contents, no només pel compromís sinó per la posada en escena que hem fet en aquesta supercopa. Tant de bo poguéssim mantenir aquest nivell tota la temporada”, assegura Castro, que exposa la idea de joc que proposa: “Volem construir un equip a partir de la defensa que ens permeti córrer al contraatac. Estar organitzats en atac i que surti la qualitat individual.” El tècnic, que va agrair especialment la implicació del capità Aitor Egurrola, tot i no jugar de titular, i de Sergi Panadero, “un jugador que cada dia és millor”, havia compartit com a segon de Ricard Muñoz una etapa prolífica en títols però diu que les sensacions ara són diferents: “En les hores prèvies sents molta més responsabilitat.”