L’estat de forma excepcional del Noia Freixenet és el fruit de la progressió d’un equip que combina el talent, el ritme, la rotació i la solidaritat amb l’esforç defensiu i que, ara sí, lluita decididament en tots els fronts després d’haver pecat de certes fases d’inexperiència i d’irregularitat. “Hi ha vegades en què els partits necessiten un punt de calma, els he de dir als meus jugadors”, confessava fa algunes setmanes el tècnic, Pere Varias, abans d’un compromís europeu. El Noia ha madurat i ha guanyat els cinc últims partits de l’OK Lliga i és a només un punt del Liceo, el segon, al qual ha retallat sis punts en dues jornades que l’han reintroduït en la lluita pel subcampionat al costat dels gallecs i del Reus Miró. A més, ha eixugat la diferència de gols després de perdre a Riazor (6-1), no fos cas que tots dos conjunts empatessin a punts al final. També la té favorable amb el Reus, quart amb els mateixos punts. El Noia s’ha mostrat inflexible a l’Ateneu i només ha cedit dos empats, contra el Lleida i el Barça. L’estat de gràcia i el moment físic han quedat remarcats en els dos últims partits a casa. El 7-2 contra el Monza de la lliga europea que va segellar el passaport per als quarts va ser tota una exhibició i el 7-1 estratosfèric contra el Liceo, només tres dies més tard, un exercici de videoteca que referma el projecte. Varias va utilitzar els seus dos porters en els dos partits –Xus contra el Monza i Zapater (21 anys) contra el Liceo– i, a més, va saber contrarestar l’absència de l’angolès Humberto (26 anys), sancionat a Europa i baixa en la lliga –demà jugarà– perquè acabava de quedar campió d’Àfrica.