Hoquei patins/ Copa CERS

ANDREU TOMÀS

CAPITA DEL LLEIDA LLISTA, CAMPIÓ DE L’EUROPA CUP 2018 I 2019

“Hem mostrat maduresa”

“Aquest equip sap superar les situacions difícils, sap minimitzar els problemes i de vegades fa que la gent no se n’adoni”

“Mentre Catalunya no sigui un país lliure, aixecaré les copes amb una estelada”

Andreu Tomàs (Tremp, 1986) és el gran capità de l’indestructible Lleida Llista, campió dos cops consecutius de l’Europa Cup. És enginyer industrial, bessó del porter titular Lluís Tomàs i té les idees molt clares.

Una nit llarga...
Sí, llarga de celebració i curta de dormir. Diuen que si no se celebra se’n guanyen la meitat. Vam anar a sopar i a prendre alguna cosa i ho vam allargar una miqueta, per què enganyar-nos. Encara no sé res segur, però pel que vam proposar els jugadors, farem una rua de celebració.
I després a treballar?
No, ja els vaig dir als companys i al cap que si veien que guanyàvem la copa, no m’esperessin.
Només quatre equips han repetit títol en anys consecutius.
Guanyar dues vegades seguides és brutal. La primera és molt complicada: ningú no s’ho esperava. Només nosaltres érem conscients de les nostres possibilitats. En la segona, amb tota la pressió i el respecte, hem demostrat una maduresa i un nivell competitiu brutals. Aquest equip sap superar les situacions difícils, sap minimitzar els problemes i de vegades fa que la gent no se n’adoni.
Quina ha estat la clau tàctica?
Necessitem defensar molt bé, córrer molt i fer un hoquei dinàmic. Els partits lents no ens van bé. Per això, quan el Sarzana en la final es va posar en zona ens va tallar el ritme.
Quin crac tenen d’entrenador...
Sí, Albert Folguera és molt bo. Ja ho era de jugador. Fa molts anys que és aquí i al Joan Cañellas, al Lluís i a mi fa deu anys que ens entrena i és el nostre pare esportiu des que teníem sis anys. Hi tenim una amistat personal molt ben conduïda. Ara té l’ajut de Carles Trilla, que, igual que de jugador, té una visió impressionant per llegir els partits.
Com va afectar la pèrdua del patrocinador principal?
Al Lleida, el que es promet es compleix. No tenim cap queixa, hi ha confiança i si algun dia s’ha endarrerit algun pagament, comptades vegades, sempre ha sigut amb transparència i amb una solució. Sabem que tenim una directiva amb un president al davant fantàstica.
L’equip ha assumit la marxa de Darío Giménez, que el curs passat va marcar diferències.
Molta gent fora de l’equip pensava que la marxa del Darío era un pas enrere perquè és un jugador diferent, un crac. Érem conscients que l’esperit, la base de l’equip i la mentalitat es quedaven al Lleida. Ens hem quedat amb el Darío amic, i vam estar junts diumenge.
I arriba Maxi Oruste...
Ha fet un cap de setmana de boig jugant a un nivell increïble, com tot l’equip. Això demostra que ningú no és imprescindible i que tothom és necessari.
Una llàstima que els bessons Benedetto marxin al Liceo.
És el mateix cas. Són dos nois joves amb un gran nivell, amb un talent increïble. Cada dia ho han donat tot i haurem de continuar sense ells. Em quedo amb els dos amics.
Rebre la copa amb l’estelada és una decisió personal o consensuada amb el grup?
Personal, Sé que a cap jugador no li sembla malament més enllà del que pensin. No m’he d’amagar de res, ni jo ni ningú. No tinc cap interès econòmic com altres esportistes d’elit que tenen la por o l’amenaça mediàtica dels patrocinadors si expressen les seves idees polítiques. A mi m’és igual. Ho faré tantes vegades com aixequi una copa fins que aquest país sigui lliure. Sé que alguns companys haurien portat l’estelada amb el mateix orgull o més que jo. Cadascú és lliure. El Maxi va portar l’argentina i el Candanedo, l’asturiana. Jo la hi vaig demanar a un aficionat. Ja havíem quedat. No volia tenir res gaire preparat perquè no donés malastrugança.
Quan va saber que l’independentisme havia guanyat?
Després del partit. En el grup de WhatsApp dels amics de Tremp ho estaven comentant. Al sopar vaig veure l’escrutini a TV3.
Un dia més rodó impossible.
Els catalans han tornat a demostrar que la veu d’aquest poble s’ha d’escoltar pesi a qui pesi. És increïble que es consideri votar un delicte tan greu. Més aviat o més tard aconseguirem els objectius.
I ara quin govern visualitza?
Espero que no hi sigui Ciutadans. Des del pacte trifachito d’Andalusia la gent d’Espanya s’ha adonat que és un partit de dreta. Un pacte PSOE-Ciutadans seria negatiu. I el pacte trifachito no suma, com ja n’estava segur. El nivell d’incompetència que han demostrat en la campanya Cayetana a Catalunya i Casado a la resta d’Espanya és patètic. El pacte d’esqueres és el menys dolent i és positiu que algun partit català pugui condicionar el govern. Com a mínim, que no anem a pitjor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.