OPINIÓ
Llevantada i clatellada
El Liceo-Barça de dissabte vinent a Riazor escenificarà la lluita exclusivament bipolar pel títol de l'OK Lliga. Els blaugrana hi tindran molt a guanyar i poc a perdre, i la pressió l'haurà de suportar el conjunt de Carlos Gil. Els de Ricard Muñoz tenen tres punts de marge respecte als gallecs, i un nou triomf els aplanaria el camí. Una derrota, en canvi, no seria dramàtica. Si el Liceo, a pesar dels contratemps físics, és a només 3 punts, i el Barça fins ara ha signat un immaculat 11/11, queda clar que el conjunt gallec és un rival més que digne, com va demostrar dissabte a Igualada (0-3). Els blaugrana, per la seva banda, van clavar un 5-1 al Reus que a l'equip roig-i-negre li fa mal als ulls perquè, certament, va fer un partit prou digne. La llevantada habitual blaugrana que trenca els esquemes rivals va arribar aquest cop en el segon temps. El primer s'havia acabat en taules (0-0). Després, el rampell d'eficàcia del Barça va deixar estabornits els del Baix Camp en un tres i no res, el mètode habitual. “Vas bé, vas bé, vas bé, visualitzes el partit que has preparat en el vídeo, controlat i sense fissures, fins que, de sobte, veus Pablo Álvarez, o Torra, o Gual, o Reinaldo, o Marín, o Panadero, o Pascual o Barroso que te la claven. Quan encara no has tingut ni temps per plantejar-te el temps mort, ja t'han fotut el segon.” És el Barça i el relat frustrat imaginari i fidel d'un tècnic.
El Vic, tercer en discòrdia, es va estimbar a Alcoi. El tècnic Ferran Pujalte ja havia advertit que havia vist el seu equip cansat dimarts contra el Lleida i, malauradament, va fer figa. El conjunt osonenc, però, ha estat deu jornades invicte, i això té molt de mèrit.
La nota trista va ser l'agressió al col·legiat gallec Íñigo López-Leyton en el Voltregà-Calafell. Un membre, segons sembla poc habitual, de la penya Els Estrellats de suport al Calafell, va clavar una clatellada a l'àrbitre. El col·legiat va aturar el partit tal com marca la normativa fins que van comparèixer els Mossos, que hi eren a l'inici i havien marxat. López Leyton va estar molt bé. Va precisar en l'acta que es tractava d'un seguidor “sense identificar” que li va donar “un cop a les cervicals”, però va matisar que era “del Calafell”, atenent a la seva indumentària i basant-se també, suposo, en la zona de la pista en què va rebre. El periodista Arnau Jaumira explica en El 9 Nou que un mosso de paisà que formava part del grup del Calafell va calmar a l'agressor. El primer responsable és l'aficionat, per batejar-lo d'alguna manera, que hauria de pagar pel que ha fet. Però és evident que hi ha més responsabilitats, perquè no pot ser que un individu pugui tocar la cara d'un col·legiat amb tanta impunitat en un recinte d'una lliga de la màxima categoria. Alguna cosa o moltes coses han fallat. El món és imperfecte i el reglament, diu que la força pública o, en el seu defecte, un cos de seguretat privada ha de ser present durant tot el partit.
Canvi de registre. Falten quatre jornades perquè la copa quedi definida i hi ha ball de bastons –en el sentit figurat–. El Noia, l'únic que ha batut el Liceo, ha caigut al novè lloc i haurà de superar un altre cop la síndrome copa després de dos anys absent. Amb la Continental a la butxaca i eliminat de la CERS, la copa de Blanes és el seu gran delit. L'Igualada (8è) és el rei a l'hora de fer involuntàriament els demèrits en el moment oportú per quedar fora de la competició. Se la va perdre el 2010, el 2011, el 2012 i el 2014. El 2011, a més, va estar totes les jornades de la lliga en zona de copa menys la darrera de la primera volta, la que compta. Increïble. El Voltregà, que l'any passat la va jugar a Lleida tampoc no hi vol faltar a pesar d'un inici dubitatiu. El 9-2 contra el Calafell farcit d'efectivitat i el setè lloc el refermen. També puja esperitat el Lleida (10è). Va guanyar a Reus, va fer patir el Vic i diumenge va apallissar precisament el Noia. Arribarà a temps d'escolar-s'hi per defensar els dos últims títols el Moritz Vendrell?.