No hi ha dubte que el gran absent de la copa Blanes 2015 que arrenca demà serà el jugador del Moritz Vendrell Àngel Rodríguez, sancionat dos anys per dopatge per haver donat positiu de metilhexanamina, una substància que prové de l'oli de gira-sol. El control li van fer precisament en la copa en la qual el Moritz Vendrell va obtenir el seu segon títol consecutiu. El club i el jugador atribueixen el positiu a la ingesta d'un “suplement alimentari deficient” –un producte que va donar positiu i no ho hauria d'haver fet– i van interposar un recurs per demostrar la seva innocència. Va jugar el darrer partit l'11 d'octubre a casa contra el Noia –5a jornada.

“El tema de la sanció no el porto gaire bé. Encara no he assimilat que no puc jugar. Jo sé que l'equip ara juga la copa, però també sóc conscient que no he participat gaire en la classificació. Els que s'han merescut jugar la copa són ells, que han capgirat un inici de lliga molt complicat en què es van ajuntar moltes coses”, explica. Com tants d'altres en un esport de mileuristes, compatibilitza l'hoquei amb la feina. Malgrat això, no s'ha aturat i segueix el ritme dels seus companys, un actiu per al tècnic Pere Varias per incrementar la qualitat dels entrenaments: “No tinc el ritme de competició, però ho segueixo donant tot.” No podrà ser a Blanes demà en el duel de quarts Vic-Vendrell perquè treballa de nit –“el primer és la feina, i més ara”, però confia en el triomf: “Serà un partit igualat, de pocs gols més per l'estil de joc del Vic. Hem de mirar de fer algun bon contraatac, tot i que serà difícil. Jo crec en el meu equip encara que tinguem una plantilla reduïda.” Quant a favorits, ho té clar: “El Barça té la millor plantilla.”

Juntament amb el vendrellenc Lluís Ferrer, són els dos únics de la plantilla campions tant a Oviedo com a Lleida. La suspensió, doncs, li ha arribat en un moment clau. “De més jove he tingut anys bons en què em veia més ràpid i tenia millor xut, però ara he guanyat seguretat a la pista, i els títols et donen confiança. Amb 32 anys sabia que encara tenia uns quants anys bons”, relata el sadurninenc, que confia en una reducció del càstig: “La meva idea és esperar una resposta al recurs, i a veure si hi ha bones notícies i em fan una rebaixa. Ja no dic que me la treguin, perquè després de tants mesos ho veig impossible. Però almenys que valorin el tema i que s'adonin que la sanció és surrealista. Hi ha dies quan m'aixeco al matí que no em puc creure que estigui vivint això.”

Heroi del 2014, va marcar dos gols en la final contra el Barça. El 5-3, apoteòsic. Va fer un coast to coast i va afusellar Sergi Fernández per l'escaire. “Les imatges sempre les tinc gravades, però a mesura que s'acosta la copa les he recordat encara més, sobretot la de Lleida, la final. Oviedo va estar molt bé, però la que m'ha quedat més és la de l'any passat. En la final vaig marcar el 4-2 i el 5-3 en inferioritat, després de robar una bola. Va suposar molt. El Jordi Ferrer m'acompanyava, el vaig mirar per veure si hi havia línia de passada, però no ho vaig veure clar i vaig pensar, llanço i que sigui el que Déu vulgui.” El miracle s'havia repetit i el modest Moritz Vendrell alçava la segona copa enmig d'una bogeria col·lectiva tenyida d'incredulitat.