L'objectiu principal és competir de la millor manera pel moment que estem vivint i passant. Evidentment la il·lusió d'arribar a una final amb la possibilitat de guanyar-la hi és present i anirem a competir per això. No anem a competir perquè els altres s'ho passin bé contra nosaltres. Hi anem amb tota la il·lusió i ens estem preparant per aconseguir aquest objectiu. Una competició com la copa del Rei et permet, i et deixa, la possibilitat d'arribar a una final i guanyar. És clar que hi ha equips que tenen els pronòstics favorables, com ara el Barça, el Liceo i el Vic. Són equips molt bons que estan en un moment espectacular, i per tant som conscients que serà molt difícil.

D'ànim estem bé, malgrat tot el que ens va passant en la lliga, on tenim aquesta capacitat de guanyar el Liceo a casa seva i aquí però, al mateix temps, per falta de regularitat, empatem amb el SHUM i en d'altres partits en què ens donaven per favorits. Som conscients que tenim les nostres oportunitats en cada partit, i per tant estem preparats mentalment i físicament; hi arribem en un bon moment per competir. I per ella mateixa una competició com la copa et dóna una motivació superior al que és un partit de lliga.

Jo crec que no ho és tant perquè ser cap de sèrie podria, d'alguna manera, afavorir-te en el primer partit de quarts de final, però si volem arribar a una final sabem que ens hem d'enfrontar a qualsevol equip i competir sense tenir-li por, amb molt de respecte però sense tenir por de ningú. Hem guanyat contra el Liceo els dos partits de lliga, i som conscients que ho podem fer en un partit de la copa. No em preocupa ser cap de sèrie, realment no hi dono gaire importància.

Sí, els partits de copa són diferents; per si mateixos et porten sensacions diferents, la pressió és diferent. No com un partit de lliga, que sempre tens possibilitat de recuperar. Aquí, en aquest partit has d'estar bé, i si no tens encert i la sort no t'acompanya, estàs eliminat i no tens cap segona oportunitat.

El Vic és un equip complicat, és un dels equips que interpreten un bon hoquei, encara que tingui jugadors relativament joves. És un bloc que fa anys que juguen junts, tenen un gran porter i és un equip complicat de guanyar, però som conscients que els podem guanyar. Tindrem les nostres oportunitats i les hem d'aprofitar.

No és que es pugui inventar gaire, tot és molt conegut, però sí que podem aportar alguns canvis, alguns detalls defensius i també en atac. Intentarem aprofitar les seves debilitats i frenar-los en el seu joc d'atac. Molts partits es defineixen pels penals i per les faltes directes, i en això hem de tenir un encert molt bo per tenir possibilitats d'eliminar el Vic.

La regularitat és un aspecte que s'aconsegueix amb el temps i l'experiència, i el nostre equip té dos o tres jugadors formats i experts amb molta experiència en això, i una altra part de l'equip són joves i necessiten un temps per aprendre a ser més regulars en una lliga com l'espanyola. En canvi, la motivació que porta una copa del Rei sí que ens permet treure el millor d'aquest equip. Com va passar en el primer partit a la Corunya, on vam donar la sorpresa perquè era el primer partit, i això es va confirmar l'altre dia quan vam guanyar el Liceo a casa. Amb aquests equips ens envalentim molt. Tinc bones sensacions i l'esperança que podem donar una bona sorpresa i veure un Reus supercompetitiu.

Sí, completament. Mentre ets jugador amb el fet de cuidar-te tu mateix ja has fet la teva feina. Si et cuides bé i jugues bé, això suma per a l'equip. Com a entrenador he de preocupar-me de deu jugadors, de deu caps que pensen de manera diferent, que tenen egos diferents. Per tant s'han de compensar coses diferents entre jugadors, i això és un treball mental, una feina psicològica que és responsabilitat de l'entrenador. Un entrenador no només s'ha de preocupar d'una tàctica defensiva o d'atac, ha de gestionar un equip, i aquesta és la part més delicada, però també és la part més bonica, el que em motiva, el que m'atrau, perquè ara amb molts anys d'experiència com a jugador puc aportar tota la meva experiència a jugadors que encara no han descobert moltes coses perquè són joves i els puc afavorir el futur immediat.

Va ser molt difícil perquè, la veritat, era la meva primera copa. Encara que era el segon entrenador, la vaig viure com si fos el primer, com si fos part integrant, com un jugador, perquè estàs allà i vols ajudar, però realment el que em va aportar és experiència, viure de prop dins d'un vestidor et fa notar molts detalls i vas acumulant experiència que et serveix per al futur i per no tornar a cometre certes errades.

En aquests últims anys han canviat la fórmula i han optat per un sistema com el d'aquí, en un cap de setmana i vuit equips. Potser la copa del Rei és més atractiva perquè és una copa molt important. Des del meu punt de vista la copa d'Itàlia queda una mica en un segon pla a Itàlia. Aquest any hi ha molts equips que estan fent un bon hoquei i hi ha nivell i igualtat.

No, vaig jugar tres anys en el Barça i dos en el
Reus, però no vaig aconseguir guanyar cap copa del Rei, sempre vam quedar eliminats. I bé, algun dia hauré de trencar aquesta ratxa negativa i endur-me una copa del Rei cap a casa. A veure si ho aconsegueixo aquest any com a entrenador.

El Barça està en un bon moment; el Barça, el Vic i el Liceo crec que són els favorits, i en la lliga ja han agafat avantatge i són els més regulars. Però això només és sobre el paper. En realitat la copa posa a tots al mateix nivell pel tipus de competició què és, i qualsevol dels vuit té possibilitats d'arribar a la final.

Juguem al Pavelló Olímpic, i per tant no és la nostra pista, i encara que estem a la ciutat, no és la nostra casa habitual, i crec que no tenim aquesta pressió. El Barça sempre surt favorit, i si guanya ha fet el que havia de fer, i si perd desperta moltes crítiques. El Liceo és un gran equip, té grans jugadors, i per tant tindrà més pressió, i el Vic és el campió vigent. Aquesta pressió s'ha de saber portar per transformar-la en una cosa positiva, però no sempre s'aconsegueix.