El Vic té la mà trencada amb el Liceo en la copa. Ahir el va eliminar en la repetició de la semifinal de l'any passat a Blanes i va segellar el passaport per a la gran final d'avui contra el totpoderós Barça, que arriba a la cita encara sense haver-se embrutat les mans en els dos primers partits. El Vic es va venjar de la derrota en els penals que li va infligir el conjunt gallec a casa en la semifinal de la supercopa. L'encert de Cristian Rodríguez, la clarividència de Ferran Font en les directes (2/2), la seguretat de Carles Grau sota els pals i la zona defensiva ordenada per Ferran Pujalte van ser factors clau en la victòria dels osonencs. Les anades amunt i avall van predominar en els primers minuts, molt intensos. Pau Bargalló, molt actiu, va fer el primer avís amb majúscules estavellant la bola al travesser després d'una acció personal de molta qualitat. El Vic també va estavellar la bola al travesser amb un tir de Bancells. En el minut 6, Ordeig va enviar una passada al segon pal, i Cristian Rodríguez, amb la canya a punt, va fer el 0-1 a boca de canó. El gol va mitigar l'ansietat i el partit es va estabilitzar amb més atacs de quatre contra quatre, modalitat en què el Liceo acostuma a fer sang. Pau Bargalló va tornar a posar a prova Grau, i el Vic, que s'havia situat en zona en defensa per evitar el joc interior rival i també per desgastar-se el mínim possible per la baixa per lesió de Roger Presas, també feia sensació de perill tot i tenir una possessió inferior. Bancells va tornar a fer ressonar el pal de la porteria del Liceo, però a mesura que passaven els minuts les defenses van imposar la seva llei i es van acabar
les alegries del començament. És impossible que el Liceo no generi ocasions, però el catenaccio muntat per Ferran Pujalte havia donat fruits. Quan faltaven només 11 segons per arribar al descans, a més, el Vic va clavar la segona queixalada. L'heroi dels quarts amb un gol d'or contra el Reus, Cristian Rodríguez, va eixamplar el seu estat de gràcia amb un tir inesperat a la mitja volta que Malián, potser tapat pel mateix home que defensava el jugador del Vic, es va empassar. Festa major entre els nombrosos seguidors osonencs que van travessar mig Catalunya a pesar del fred i el mal temps. El minut 29 va ser clau. El Vic va fer la desena falta d'equip i Grau va aturar la directa a Pau Bargalló. En canvi, van ser els gallecs els que van cometre la desena. La gran diferència és que Font, l'especialista, la va clavar. Amb 0-3, Carlos Gil, l'entenimentat tècnic del Liceo, va demanar temps mort perquè el partit se li esmunyia de les mans. El Liceo va reaccionar amb un gol de Jordi Bargalló (1-3) quan encara quedava una eternitat per disputar-se. Font, però, infal·lible a bola aturada, va marcar l'1-4 de falta directa arran de la quinzena falta d'equip dels gallecs. En la quinzena dels catalans, en canvi, Josep Lamas va xocar de nou amb un Grau immens malgrat que fins i tot va arribar a celebrar el gol pensant que l'havia batut. La darrera de Grau va neutralitzar una altra directa a Pau Bargalló –vintena falta– abans de celebrar la gran victòria, tot i que a 1:06 hi va haver una picabaralla generalitzada que es va acabar amb dues blaves irrellevants per al Liceo i una per al Vic. Font, per cert, va fallar la directa.