Jordi Ribera és soci de la UE Sarrià, l’Handbol Bordils i el Garbí. Sempre que pot s’acosta a veure algun partit. Al final baixa a la pista a saludar els jugadors i els àrbitres. Els de casa el coneixen de tota la vida, però els rivals encara se sorprenen quan veuen que el seleccionador espanyol absolut els ha estat espiant. El sarrianenc és l’exemple suprem d’esportista accessible i amb poques ínfules, fet que va unit a una llarga trajectòria que diumenge es va veure recompensada amb el seu moment de glòria.

Amb poc més de 21 anys (1984), Ribera ja es va fer càrrec com si res del primer equip de la UE Sarrià. Abans havia jugat als equips de base, però el seu físic no l’ajudava i mostrava altres inquietuds. “Ell sobretot volia entrenar i vam decidir, mentre es treia el títol, que podia dirigir també el primer equip”, recorda Emilín Rodríguez, llegendari entrenador sarrianenc amb qui va fer tàndem la primera temporada. “A diferència d’altres, ell no cridava mai, era molt observador i el que més ens va impressionar era no només la seva capacitat per treballar, sinó que ho tenia tot organitzat fins a l’últim detall, un nivell de perfeccionament que no coneixíem”, explica Rodríguez. “A més, era molt llest i sabia escoltar també l’opinió dels jugadors més veterans.”

El salt al professionalisme el va fer a l’Arrate, amb només 27 anys (1989). “Estava cantat que marxaria perquè ell volia dedicar-s’hi professionalment i aquí no podia”, assenyala Rodríguez. Ara bé, on va deixar realment empremta va ser al Gáldar, equip canari al qual va entrenar deu temporades (1992-2003). Sempre amb un pressupost limitat i lluitant contra els grans de la lliga Asobal, Ribera va portar el modest equip a les semifinals de la copa EHF. També va descobrir el millor jugador canari de tots els temps, Dani Sarmiento, amb qui ha viscut una trajectòria paral·lela que va culminar diumenge quan plegats van quedar campions d’Europa.

Ribera, que al Gáldar feia de tot –fins i tot portava personalment les relacions amb els mitjans– va anar fitxar a Sarmiento amb 15 anys al seu domicili particular i el va fer debutar a l’Asobal amb només 16. “He treballat amb molts entrenadors però cap viu les 24 hores pensant en l’handbol com Ribera; tots tenen algun moment de relaxament amb altres coses, però ell no!”, explica Sarmiento, que també va liderar l’Ademar quan Ribera hi va ser entre el 2007 i el 2009. “Jo destacaria també les seves dues etapes al Brasil (2005-2008 i 2012-2016), perquè no només va treballar amb el primer equip, sinó que va descobrir molts talents que ara estant escampats per Europa”, assenyala el central.

Sarmieno també remarca una característica permanent en la trajectòria del sarrianenc. “Mai ha tingut un equip favorit a les seves mans, com nosaltres tampoc ho érem en el campionat d’Europa, però sempre s’ha sabut adaptar als jugadors que ha tingut.” En les sessions de vídeo, Ribera observa fins a l’últim detall. “Diria que algun dia es passa les 24 hores mirant vídeos”, afirma el jugador canari, que amb 33 anys va ser el central més determinant de l’europeu tot i que ara juga en un equip menor de la lliga francesa, el Saint-Raphael.