Jocs Paralímpics de Rio 2016
Miquel Luque: “He assolit un altre repte”
Jocs Paralímpics. Miguel Luque, plata en els 50 m braça, parla de l'emoció d'haver tingut la família a la grada en els seus cinquens Jocs
Miguel Luque (1976) va ser un dels protagonistes de la gran nit de la natació catalana viscuda a l'Estadi Aquàtic Olímpic de Rio de Janeiro divendres passat. Amb un temps de 49.47 segons, el nedador nascut a Granollers va tocar la paret en segona posició en la prova de braça de més velocitat. No era la primera plata de l'any, ja que ja l'havia aconseguit en el campionat d'Europa de Funchal (Portugal) uns mesos abans, i tampoc era la primera, ni de bon tros, de la seva carrera.
Des que va debutar en els Jocs Paralímpics de l'any 2000, el velocista no ha baixat mai del podi: doble or a Sidney i Atenes, bronze a Pequín i plata a Londres. Això pel que fa als Jocs Paralímpics, perquè en europeus i mundials ha estat sempre entre el primer i el segon lloc del calaix. Un luxe. Luque té medalles de tots els colors i és un referent mundial en els 50 metres braça de la classe SB3, en què els participants poden avançar per l'aigua fent servir només la força dels braços.
Voluntat de ferro
Quaranta anys enrere, mentre estava dins del ventre de la mare, el cordó umbilical se li va enredar entre les cames i Miguel va patir artrogriposi, una síndrome poc freqüent que li va causar disfunció muscular a les cames. Durant els primers anys de vida, utilitzava crosses, però més tard va haver d'acostumar-se a la cadira de rodes. Res va impedir, però, que amb cinc anys comencés a fer natació a l'escola i, des de llavors, no ha parat.
El camí fins a arribar a aquest punt de la carrera no ha estat fàcil i, de fet, després dels Jocs de Londres del 2012, la seva meta era simplement participar a Rio 2016 i, si ho aconseguia, de passada, intentar pujar una altra vegada al podi. “Estic molt content d'haver guanyat la medalla, perquè significa un altre premi, un altre repte complert”, explica Luque. “Després d'estar-te entrenant tot l'any, és una gran satisfacció estar en diversos Jocs i poder seguir nedant i competint perquè sóc feliç amb el que faig”, afegeix.
La valoració, aleshores, només pot ser positiva i diu que va marxar de la ciutat carioca “amb molt bones sensacions”. Un sentiment que s'ha vist incrementat perquè va tenir la seva família al seu costat: “Ha estat molt emocionant poder tenir per primera vegada el meu fill en uns Jocs i que la meva mare també hagi pogut ser-hi. He assolit l'objectiu i, a més, amb una medalla”, s'enorgulleix.
Amb ells va tenir l'oportunitat també de visitar els punts més turístics de Rio com el Crist Redemptor i les platges de Copacabana i Ipanema, unes petites vacances que, un cop arribat a Catalunya, continuarà abans de fixar els pensaments en Tòquio 2020, que serien els seus sisens Jocs seguits.
A Parets del Vallès, on resideix, l'esperen els amics i la resta de la família, de qui explica: “Estan molt orgullosos del que faig, i a ells els dedico aquest èxit, juntament amb tothom que m'ha pogut veure i a l'equip de persones que tinc al darrere, que tant m'ajuden.”