“No és una prioritat”

“Fa il·lusió i la selecció catalana absoluta, a nivell individual, encara més”, va dir Pep Reixach sobre la seva presència en la llista. L'extrem, que ja havia jugat amb Catalunya i Espanya en les categories de formació, torna a Granollers, on va jugar a la base i va debutar en l'Asobal: “Tot ho fa més especial. Juguem a Granollers, he jugat abans amb molts dels jugadors que hi ha, com Borja Lancina, Ferran Solé o Aitor Ariño, que són de la meva generació, o en Canyi i en Nonó, del Bordils. Per tot això, fa molta il·lusió.” Dels tres jugadors, Pep va ser el primer a deixar Bordils, per anar a les categories inferiors del Granollers i tornar a casa el 2014. “L'Edu i en Canyi són grans jugadors i van fer bé de buscar aquesta oportunitat. Són molt complets, aporten molt als seus equips i, quan arriba el moment de decidir què fer, s'ha d'aprofitar. Me n'alegro per ells.” “Ho he viscut diferent, vaig debutar al primer equip però estava també en el segon. És complicat perquè a Bordils ho tinc molt ben muntat i hi ha molt bon ambient d'handbol. És dels millors equips de Catalunya i hi ha nivell, bon ambient, se sap molt d'handbol”, va argumentar sobre la possibilitat de tornar a marxar en un futur immediat. “Ara per ara, no ho tinc al pensament. Hi estic bé aquí, no és una prioritat”, hi va afegir.

Els astres, en línia

“És un

“Estic més a gust”

Marc Canyigueral va ser, fa dos estius, el primer a deixar Bordils per anar a l'Asobal, al Villa de Aranda. L'estiu passat va tornar a canviar d'aires, per tenir més minuts en un equip millor. I va anar al Ciudad Encantada de Conca, cinquè al final de la primera volta. “He tingut partits molt bons, estic content i més a gust al camp. Sí que últimament he jugat menys, va arribar un company que ens va donar vida perquè necessitàvem gent i vaig passar de jugar-ho tot a jugar una mica menys”, va dir. El retorn a Conca de l'argentí Pablo Vainstein, a qui el tècnic ja tenia confiança de l'any passat, i uns problemes que arrossega al turmell han minvat el seu protagonisme inicial. “Això és un equip professional i un s'ha de saber adaptar, jugar bé i aprofitar els minuts. I guanyar-se'ls!”, va assenyalar. “Són situacions molt diferents i el factor comú són les ganes de competir a un nivell més alt i provar-te. És la il·lusió i sabia que si no jugava a l'Asobal, de gran, m'hauria penedit de no aprofitar-ho”, va dir sobre la decisió de deixar Bordils. “En el moment de marxar, estava sense feina i per a mi era una sortida laboral: em pagaven pel meu hobby. I es confronten els interessos personals amb els del grup. Sap greu, no perquè no se'n surtin, perquè estava convençut que el resultat seria igual o de fet millor, com va passar. Els jugadors creixen. Però el grup era una família, gent que coneixes de petit, i és un projecte que costa molt abandonar perquè te'l sents molt teu.” Canyi juga fora per segon any i, des de l'inici, ha hagut de respondre al fenomen Blanc i Verd: “Explicar-ho és complicat. Ho fas, que és un poble petit amb un pavelló ple, i et diuen que exageres. Però a vegades algú té un conegut o ha passat per la categoria, i t'ajuden: diuen que és veritat.”