Més esport

ARCADI ALIBÉS

PERIODISTA, MARATONIÀ I AUTOR DE 'LA VOLTA AL MÓN EN 80 MARATONS'

“Corro per viatjar i viatjo per córrer”

Ha recorregut el món durant 33 anys fent maratons

“És la meva preferida, és una ciutat màgica”

Arcadi Alibés (Puig-reig, 1959) és un professional de soca-rel del periodisme esportiu, però amaga una fera maratoniana que l'ha dut a recórrer el món i premiar els fanàtics del running i de viatjar amb la seva quarta obra literària: La volta al món en 80 maratons.

D'on neix la idea de cuinar ‘La volta al món en 80 maratons'?
La idea del llibre va sorgir just abans de dirigir-me a realitzar la meva marató número 80, i vaig prendre com a inspiració l'obra de Jules Verne i la seva volta al món. Un altre dels motius pels quals també em vaig llançar a escriure aquest llibre va ser perquè notava que molta gent em demanava consells: “Ei Arcadi, he vist que has fet la de Viena, com és? És maca? Val la pena? Quina em recomanes?” Vaig detectar moltes inquietuds per part de corredors amb diferents anhels. Des d'aquells que estaven en l'època de marquitis i prioritzaven que el circuit fos ràpid, o bé, d'altra banda, aquells als qui simplement els agrada fer una marató que passi pel llocs destacats de les ciutats.
És la seva quarta obra. Què podem trobar en aquesta última?
Vull que serveixi de guia per a aquella gent que, igual que jo, li encanta combinar el córrer i viatjar. A part de donar detalls tècnics de les maratons que he corregut i les històries personals que amago en cadascuna, en el llibre vull posar el lector en la meva pell i que pugui viure des de dins el món de les maratons. Hi trobaran des dels llocs més populars com la marató de Barcelona i la de Nova York fins a les més originals com a l'Antàrtida o l'Illa de Pasqua. En el llibre aprofito també per fer pinzellades històriques i culturals de les ciutats, de manera que també serveixi com a llibre de viatges per a maratonians.
Com sorgeix l'anhel de ser un maratonià viatger?
No és flor d'un dia. Vaig tenir la sort d'haver nascut en el boom de la tradició de les curses populars. Vaig començar fent la de Barcelona de 1983 i sense preparar-me, després em vaig engrescar i vaig fer-ne un parell a l'any, més tard em vaig llançar a viatjar per fer-ne una, i finalment vaig arribar a un punt que vaig adaptar-ho com una forma de vida. La figura del maratonià viatger ha anat creixent i s'estén arreu, i a dia d'avui el món és ple d'Arcadis. La prova és que en la darrera marató de Barcelona hi van arribar a córrer fins a 10.000 maratonians estrangers. 10.000 Arcadis, en definitiva.
Què tenen les maratons que t'enganxen tant?
La marató és una barreja de superació, sacrifici i diversió. Al principi tots ens iniciem com a simple forma de fer exercici, però a mesura que ens posem en forma, ens comença a picar el cuquet, i ens llancem a les maratons perquè tenen un ambient molt solidari i competitiu alhora. Al cap i a la fi, gràcies a elles, corro per viatjar i viatjo per córrer.
Quins són els reptes que ha acomplert com a maratonià?
Trenta-tres anys després d'ençà que vaig començar, he corregut 131 maratons en 80 llocs diferents. Entre d'altres reptes i somnis he tingut la sort de fer la de Nova York. És una ciutat màgica. Ara, ha estat córrer per totes les ciutats olímpiques.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.