Res com un títol estatal per guarir les ferides de la competició europea. Amb un equip amb el caràcter guanyador del Barça Lassa, la derrota in extremis en les semifinals de la final a quatre de la lliga de campions contra el Vardar (26-25) deixa més seqüeles anímiques que no pas físiques. El conjunt blaugrana va quedar tocat per la derrota, però com tantes altres vegades va saber aixecar-se per sortir victoriós de l’exigent final a vuit de Lleó –tres partits en tres dies– i tornar a conquerir la copa del Rei per quarta vegada consecutiva. L’equip de Xavi Pascual tancava d’aquesta manera un quadrienni perfecte, en què ha enllaçat títol rere títol tots els corresponents a les competicions estatals: de lliga (4), de la copa del Rei (4), de la copa Asobal (4), la supercopa espanyola (4) o la de Catalunya (4).

El ja llunyà 18 de maig de 2013, amb una derrota intranscendent a la pista del Naturhouse La Rioja (33-31) en la penúltima jornada i quan el Barça ja tenia la lliga a la butxaca, continua sent la data de l’última ensopegada blaugrana. A partir d’aquí, triomf rere triomf, rècord rere rècord, fins a tancar un quadrienni perfecte amb la conquesta d’una altra copa del Rei, diumenge contra el mateix equip de Logronyo (29-34). Amb la reconquesta del títol de copa, el mànager de la secció d’handbol, David Barrufet, va qualificar el curs amb “una nota molt alta”. I hi va afegir: “Era un repte molt difícil després de perdre la final a quatre, però l’equip ha sabut refer-se i ha demostrat que valora totes les competicions.” També es va manifestar en aquest sentit el tècnic, Xavi Pascual: “La temporada per a nosaltres és molt bona, hem superat les expectatives. Estic molt satisfet però en volem més. Penso que l’equip ha donat mostres de seriositat i han sabut competir en un partit molt complicat en què el Naturhouse La Rioja ha jugat molt bé.”

Si en les competicions espanyoles el Barça ha dominat amb mà de ferro en l’últim quadrienni, el discurs, òbviament, no pot ser el mateix en la lliga de campions, tot i completar una magnífica fase de grups i superar el Kiel en els quarts de final. Si més no, aquest va ser el discurs després de la derrota contra el Veszprém (34-30) en la pugna per la tercera plaça a Colònia: “Me’n vaig amb el pensament que hem fet més bon paper que l’any passat [aleshores l’equip no s’havia classificat per a la fase final]. Ho hem donat tot. Seguim sent un equip en construcció i encara no estem a aquest nivell. Ens ha anat de conya per aprendre, i per saber on som.I això ens ha de fer veure clarament on és la nostra situació actual i que en acabar primers en el grup de la mort vam superar les expectatives.” La millor notícia per a l’equip és que té molt marge de creixement amb jugadors molt joves que han de continuar progressant en les pròximes temporades, com ara el mateix Dika Mem, Timothey N’Guessan, Lasse Andersson –quan es recuperi de la intervenció al genoll–, Wael Jallouz –que arrossega molèsties a la tíbia des de fa mesos–, Kamil Syprzak, Aitor Ariño i Gonzalo.