M’han dit que aquests dies està fent exàmens. Què estudia?
La setmana vinent haig de fer tres exàmens abans d’intentar desconnectar. Estic estudiant un grau de ciències de l’activitat física i de l’esport. L’havia començat fa molts anys, però el vaig deixar perquè la Universitat de Barcelona no m’ajudava gaire amb els horaris i ara, amb el naixement del Luka, he decidit tornar-hi per acabar-ho.
Centrant-nos en l’handbol, el rendiment de l’equip durant el curs ha estat més que notable, però en l’examen final de Colònia què els va faltar per obtenir la matrícula d’honor?
Els aficionats esperaven molt de nosaltres perquè vam fer una gran fase de grups i vam guanyar alguns dels millors equips de la competició, però en la final a quatre t’ho jugues tot a una sola carta, o tot o res. En un partit o toques la glòria o te’n vas a casa. El nivell en la competició europea és altíssim i els quatre que vam arribar a Colònia podien haver estar perfectament uns altres. No va ser el cap de setmana que tots desitjàvem, però vam demostrar que com a equip ens mereixíem ser allà i que durant els pròxims anys podem lluitar per tornar-hi.
Més enllà de la decepció per la derrota, Xavi Pascual deia que els partits a Colònia els van anar bé per saber en quin nivell està realment l’equip i que durant la fase de grups havien rendit per sobre de les seves possibilitats. Comparteix aquesta opinió?
Pot ser, però la fase de grups premia la regularitat i el nostre rendiment va ser espectacular. Les victòries a la pista del Veszprém i del Flensburg, o l’empat a Kiel a priori ningú no s’ho esperava, però l’equip va treballar molt bé, va jugar molt còmode i vam rendir a un grandíssim nivell. Hi ha moments de la temporada en què hi ha molts factors que s’han de conjuntar i potser a final de curs no hem estat al mateix nivell de forma o no hem estat tan fins com en la fase de grups. Vam rendir potser per sobre de les possibilitats que la gent esperava de nosaltres en la fase de grups, però en la final a quatre vam quedar fora per un gol als últims segons i això en l’esport són coses que poden passar.
A Colònia, amb el títol del Vardar s’ha demostrat una altra vegada que no sempre guanya qui reuneix més estrelles a l’equip, com és el cas del París Saint-Germain?
No, però el Vardar també en té moltes, d’estrelles. Era un desconegut en les grans finals europees, però hem de ser conscients que és un equip que té més pressupost que nosaltres. Va guanyar un equip que s’ho va merèixer i que va fer dos grans partits en el moment i el dia adequats. La final a quatre és un format molt atractiu, però a vegades té desenllaços molt cruels, com ens va tocar patir aquest cop a nosaltres.
En la final a quatre, els extrems del Barça no van entrar gaire en joc. Quan passa això és un mal símptoma, oi?
Vist amb perspectiva, sí, però si haguéssim guanyat la semifinal no estaríem parlant d’això. Som un equip en què els extrems hem tingut un paper important durant la temporada, però per diferents factors no vam tenir gaire joc a Colònia, sigui pel tipus de defensa que ens van fer o per com vam plantejar nosaltres els partits.
Al Lanxess Arena no van poder cantar victòria, però va tenir l’honor, juntament amb Gonzalo com a porter, de ser escollit l’extrem dret del set ideal de la competició.
Estic molt content per aquesta segona elecció perquè ja ho havia estat la temporada 2014/15. Tenint en compte els grandíssims jugadors que hi ha, és un reconeixement que m’hagin escollit a través d’una votació popular i dels experts. De totes maneres, ja hauria canviat el set ideal per poder aixecar el trofeu de campions.
Va tancar la temporada a Lleó amb la victòria en la copa, la qual cosa suposava el seu 50è títol a les files del Barça. Ja comença a estalonar les llegendes del ‘dream team’.
Sí, m’ho va comentar en Pau Campaña, el nou responsable de premsa. Jo la veritat és que no ho sabia. Estic molt orgullós de formar part d’un club tan gran com el Barça i de tenir l’oportunitat de continuar fent gran la seva història. Encara em queda benzina per a estona i estic molt content d’anar fent créixer aquest palmarès. Físicament em noto molt bé i mentalment veig que encara em queden moltes coses per aportar a l’equip. Estic en un moment òptim de rendiment, he estat escollit el millor extrem dret de la Champions i estic molt content de donar els millors anys al Barça, que és el club de la meva vida.
Tal com està el panorama en les competicions estatals, sembla que el curs vinent ja només podria tenir al davant el mànager de la secció, David Barrufet?
Tant de bo. L’altre dia feia broma amb un company teu que per tenir possibilitats d’apropar-me al Barru potser m’hauria d’allargar el contracte fins al 2025. El seu rècord és increïble. Ell es va estar 22 o 23 temporades al primer equip i pensar en el que va aconseguir fa posar la pell de gallina.
Com valora aquesta temporada en ple procés de rejoveniment de la plantilla?
La temporada ha estat excel·lent. Amb tantes incorporacions i algunes de jugadors molt joves, no s’esperava que l’equip competís a tan bon nivell. El rendiment a la Champions ha estat increïble, malgrat la final a quatre, i després en les competicions estatals hem hagut de suar en alguns partits més del que estem acostumats però això també fa que un equip vagi creixent.
A principi de curs Xavi Pascual deia sovint que en els moments delicats havia de recórrer a la vella guàrdia, però la realitat és que en el tram final Déu n’hi do el que han aportat els més joves de la plantilla?
Han aportat molt totes les incorporacions, joves i no tan joves, perquè en Valero també ha fet una grandíssima temporada. En Lasse fins al moment de la seva lesió s’havia repartit els minuts amb una llegenda com en Raúl Entrerríos; en Mem i sobretot N’Guessan en aquest final de curs han tret les castanyes del foc; el Ristovski també va tenir aportacions espectaculars a Flensburg, a Veszprém i en la final de copa contra el Naturhouse. Estem molt contents que hagin rendit tant en el seu primer any.
Parlant de la vella guàrdia i del rejoveniment, en els últims cursos han marxat els altres capitans, Daniel Saric i Jesper Noddesbo. Com ho porta?
És la part més dura d’aquesta feina. Hi ha jugadors que fa molts anys que estan amb tu, amb qui mantens un vincle emocional més enllà de la feina. És gent que t’estimes i en els últims quatre o cinc anys m’han marxat quatre persones molt importants en la meva vida com el Juanín García, el Laszlo Nagy, el Daniel Saric i en Jesper Noddesbo. Eren persones amb qui tenia molta relació i emocionalment m’ha fet mal, però entenc que la nostra vida i la nostra feina és així.
A Colònia va tenir el suport de tota la seva família, amb el seu fill Luka inclòs. Com li ha canviat la vida el naixement del seu fill?
Al principi és dur perquè t’has d’adaptar a la seva vida i als seus horaris, però a la llarga el fet de tenir un fill també pot fer que millori el teu rendiment esportiu. Fa que la teva vida s’endreci més del que ja ho estava i fa que tinguis molt més clares les prioritats. En el meu cas, ha estat així i fa que ara tingui una motivació extra per jugar i guanyar títols. Ho faig per ell. Estic encantat i molt feliç, i el fet que vingués a Colònia em va fer molta il·lusió. És un assidu i ja s’hi pot anar acostumant perquè segur que passarà moltes hores de la seva vida dins d’un pavelló.
Fa un temps era el segon jugador d’handbol, rere Nikola Karabatic, amb més seguiment en les xarxes socials. Hi dedica molt de temps i té alguna mena de col·laboració?
Hi ha una persona que treballa amb mi des de fa cinc temporades i ens entenem molt bé. També intento arribar al màxim de públic possible i per això em comunico en tres idiomes [català, castellà i anglès]. Sense la seva col·laboració seria molt més complicat mantenir aquesta marca VT8 que tinc a internet.
No ésdels que es mosseguen la llengua. Anirà a votar l’1 d’octubre?
Sí, tot el que sigui exercir el nostre dret a vot és positiu. Estem en un marc una mica incert. No sabem què passarà en els pròxims mesos, però espero poder votar i exercir el meu dret.
Què li sembla que els responsables del bàsquet del Barça posin la secció d’handbol com a exemple de compromís i bona gestió?
Em sembla positiu i fa goig que persones amb aquests càrrecs i coneixement del club com el Nacho Rodríguez diguin aquestes paraules. Realment, i jo que ho visc des dins, costa trobar un ambient familiar i d’unió com hi ha des de fa anys a la secció d’handbol.
En aquest sentit, la millor notícia és que l’equip encara té molt marge de creixement. A més, el curs vinent vindrà segur Dolenec i s’haurà de veure si també arriba Fàbregas. També es parla de Palmarsson en el futur. Encara falten alguns moviments per definir, però d’entrada la plantilla fa molt bona pinta.
És molt il·lusionat i jo, que probablement tinc una mica més d’informació interna i privada, puc dir que la temporada no serà ni de bon tros de transició. És un projecte molt il·lusionant i en els pròxims anys tindrem un molt bon equip per continuar lluitant per les posicions capdavanteres d’Europa.
