Cops de ràbia, de frustració i de resignació. Ahir eren els del noruec Edvald Boasson Hagen (Dimension Data), però els podria haver protagonitzat qualsevol corredor que s’hagi batut amb l’alemany Marcel Kittel (Quick-Step) aquesta edició del Tour. La supremacia de l’alemany els desespera, no els ha deixat ni les engrunes. Ahir va repetir i va celebrar la cinquena victòria del 2017 i la catorzena de la carrera en ser el més ràpid de l’onzena etapa entre Eymet i Pau (203 km).

Kittel no va alterar ni una coma i va repetir la tàctica que ha implementat enguany i que li ha proporcionat un botí suculent. Sense atabalar-se en els últims metres. Deixant que els rivals prenguessin la iniciativa per arrabassar-los venint des de darrere amb tanta confiança com potència. “Si mireu els esprints de l’any passat, crec que sovint atacava massa aviat i el Mark Cavendish em superava. Això em va fer reflexionar sobre la necessitat de trobar el millor moment. Vaig comprendre que els esprints no només eren una cosa de velocitat o de puixança col·lectiva, sinó d’intel·ligència i estar ben situat en el moment adequat. Estic content de saber trobar el meu camí”, explicava a L’Équipe.

Per contra, els rivals encara no han trobat la fórmula de desbancar el corredor, que intentarà acabar el Tour amb una sisena victòria d’etapa i igualar Cavendish, que va ser l’últim de fer-ho, a més de conservar el mallot verd. “No hi ha gran cosa a fer”, comentava el francès Nacer Bouhanni. “És el velocista més en forma i té el millor tren”, hi afegia l’italià Davide Cimolai, que creu que “l’única manera de sorprendre’l és agafar-li la roda i intentar superar-lo a la línia, però el problema és que si el segueixes et desgastes i al final et quedes sense forces”. Els pròxims dies els velocistes quedaran eclipsats pels escaladors i així disposaran de temps per rumiar alternatives per batre Kittel en el següent esprint i sobretot en el cobejat de París.

La jornada no va comportar canvis significatius i el britànic Chris Froome (Sky) va conservar el lideratge sense ensurts. Ahir va lluir el mallot groc per cinquantena vegada i va igualar el registre de l’ídol local Jacques Anquetil, en una nova mostra de l’auge britànic al Tour i l’estancament francès. Enguany també podria igualar el navarrès Miguel Indurain, líder 60 dies. Bernard Hinault (77) i Eddy Merckx (97) queden fora de l’abast del britànic aquest any.

Malgrat la calma aparent i previsible, la jornada prèvia a la primera batalla pirinenca també va comportar conseqüències negatives entre alguns dels principals protagonistes. L’espanyol Alberto Contador (Trek) va caure dues vegades, però no es dona per batut: “Qui pensi que em dono per vençut no em coneix. No estic per atacar als Pirineus, però als Alps ja ho veurem.” També van caure el danès Jakob Fuglsang, el francès Romain Bardet i l’italià Dario Cataldo, que va haver de plegar.