Una traçada perfecta en l’últim revolt, abans d’encarar els darrers metres de la carrera, va permetre a Warren Barguil (Sunweb) trepitjar abans que ningú la línia de meta de Foix i aconseguir la seva primera victòria en el Tour. Darrere seu van entrar Nairo Quintana (Movistar), Alberto Contador (Trek) i Mikel Landa (Sky), companys de fuga durant bona part de la frenètica jornada d’ahir, i animadors d’una cursa que encara té Fabio Aru (Astana) com a líder. L’italià conserva el mallot groc amb només sis companys d’equip després de l’abandó de Jakob Fuglsang, que no va poder aguantar amb el canell trencat, però ahir va resistir, aparentment, sense fer un gran esforç. Caldrà veure si l’Sky, amb Chris Froome i Landa –cinquè, a poc més d’un minut– com a aspirants, és capaç d’aprofitar la fragilitat del primer classificat. Ben segur que també ho intentaran Romain Bardet (AGR2) i Rigoberto Uran (Cannondale), tercer i quart en la general. Poques vegades com enguany el Tour ha arribat al seu tram decisiu amb els cinc primers tan a prop.

La d’ahir va ser una etapa que no va decebre ningú. La més curta i comprimida del Tour, descomptant les contrarellotges, però carregada d’emocions. Amb tres ponts de muntanya de primera categoria que van descontrolar la cursa en diferents moments i van provocar moments de ciclisme espectaculars. De seguida, a poc més de 30 quilòmetres de la sortida, va arribar la primera gran dificultat muntanyosa, el coll de Latarpe, que va eliminar un grapat de corredors, entre els quals Fuglsang, que acabaria abandonant. L’italià De Marchi (BMC) va coronar el port abans que ningú i en la baixada el pilot es va descompondre en diferents grups. Va ser aleshores quan Alberto Contador i Mikel Landa van començar a aparèixer i van imposar un ritme que els va allunyar de la resta gairebé a tres minuts. Per darrere, un quartet format per Nairo Quintana (Movistar), Warren Barguil, Alexis Vuillermoz (AGR2), Michal Kwitkowski (Sky) va despenjar-se del grup líder per perseguir els escapats. Així es va arribar al coll d’Agnes, situat a la meitat de l’etapa, a 54 quilòmetres de l’arribada, que Contador, Landa i, un minut després, Barguil van coronar en les tres primeres posicions.

La distància entre els dos escapats i el grup de Fabio Aru i Chris Froome era d’un minut i mig quan van iniciar la baixada. Aïllat el líder, Froome va llançar dos tímids atacs prop del cim. Ningú va cedir, però l’anglès va reduir la diferència amb el seu company Landa, que va aspirar fins i tot a vestir-se de líder. El basc va fer una gran despesa en la pujada a l’últim obstacle de l’etapa, el Mur de Péguère, un imponent port de primera. En el moment de coronar-lo, Landa i Contador ja podien sentir l’alè de Barguil –que, a més de guanyar l’etapa, va reforçar el seu lideratge en la muntanya– i Quintana. Enrere havia quedat Kiatkowski, ocupat en l’ajuda a Froome. Hi havia només 26 quilòmetres abans d’arribar a Foix, molts d’ells en descens, que podien, fins i tot, canviar el lideratge del Tour.

D’altra banda, ahir, 14 de juliol, dia de la festa nacional a França, tothom frisava per un triomf d’un dels seus. Tocava un altre final amb emoció i així va ser. Els homes de la general es van agrupar per retallar els dos minuts de retard del quartet d’escapats. Suficient perquè Aru no perdés el mallot groc i Froome, els galons de l’Sky. Contador va aprofitar els últims quilòmetres per fer petar la xerrada amb els seus companys de fuga. Buscava l’etapa, convençut que encara li queden cartutxos en aquest Tour. Però a la Grande Route ningú no regala res. El madrileny va esprintar el primer, sense comptar que Barguil, el mateix que va perdre l’etapa de Chambéry per la foto-finish davant Urán, seria més ràpid i, aprofitant una excel·lent maniobra d’entrada en l’últim revolt, s’enduria el premi més preuat en la Diada del seu país. El corredor del Sunweb que el 2013 va guanyar dues etapes de la Volta a Espanya, a Castelldefels i Formigal, va aconseguir el triomf més important de la seva vida i va dibuixar un somriure en la cara dels seus compatriotes.

El Tour queda, després de l’etapa d’ahir, amb cinc aspirants en poc més d’un minut, un líder (Aru) sense equip i un favorit (Froome) que haurà de suar de valent per conservar el lideratge en el seu propi equip. Els qui vulguin tombar-lo, en tot cas, disposen de tres grans etapes de muntanya abans d’arribar als Camps Elisis: la de demà, diumenge i, sobretot, les dues dels Alps.