El Tour manté la incertesa després de superar els gegants alpins de la Croix de Fer, el Télégraphe i el Galibier. Encara que la primera incursió alpina va acostar Chris Froome (Sky) a la victòria final mentre que va distanciar Fabio Aru (Astana) de la lluita per la primera posició i del podi final. El britànic va eixamplar lleugerament la diferència al capdavant de la classificació, però encara manté a només 27 segons els insaciables Romain Bardet (AG2R), que ahir va jugar a l’atac amb valentia, i el colombià Rigoberto Uran (Cannondale), que continua fort i es perfila com el rival més perillós de Froome amb vista a la crono final. Aru, en canvi, va patir molt al Galibier i es va despenjar en el descens final fins a la meta i va acabar cedint mig minut amb els rivals i va passar de la segona a la quarta posició.

Malgrat tot, la igualtat a la carretera continua. La diferència física entre els candidats a la victòria final és tan minsa que qualsevol detall pot capgirar la truita. Sense anar gaire lluny, avui, els escaladors i els enemics de la contrarellotge tindran l’última oportunitat per temptar la sort en la segona part de la traca alpina, que inclou el coll de Vars, de primera categoria, i el temible Izoard, de categoria especial –14 quilòmetres, els set últims amb trams de més del 9%–, on hi haurà la meta. Un terreny per establir més diferències.

Ahir, però, l’actor principal va ser l’eslovè Primoz Roglic (LottoNL). La victòria a Serre Chevalier és l’èxit més important fins ara per al corredor eslovè, que havia començat la carrera esportiva com a saltador d’esquí i amb condicions, perquè el 2007 va guanyar el campionat del món júnior. Però més endavant, quan es va adonar que no era el millor del món, va canviar els esquis per la bici. A 27 anys li auguren un futur fructífer gràcies a la seva polivalència.

Amb tot, la jornada no havia començat gens bé per a l’eslovè, que havia tingut una caiguda matinera. Però en va sortir il·lès i va poder entrar a l’escapada del dia juntament amb 32 corredors més. El grup capdavanter va rebre un convidat d’excepció: l’espanyol Alberto Contador (Trek). El doble vencedor del Tour havia saltat del pilot a les primeres rampes de la Croix de Fer replicant un moviment del colombià Nairo Quintana (Movistar), que el va seguir. Dos dels favorits inicialment de la general van rodar plegats i semblava que l’aventura podria tenir continuïtat, però Quintana es va fondre com un terròs de sucre i va començar a cedir terreny fins que al final acabaria el dia fos a més de set minuts de Roglic i caient fins a la dotzena posició de la general.

24 corredors van coronar escapats la Croix de Fer, de categoria especial, però només la meitat es va plantar a les últimes rampes del següent obstacle: el Télégraphe, de primera categoria, que Roglic va coronar primer, en una declaració d’intencions. El grup de davant encara es va reduir més amb la presència del Galibier, el segon port de categoria especial, de més de disset quilòmetres i amb un tram final dur amb rampes superiors al 9%. Els protagonistes de la batalla final van ser Roglic, Pauwels, Contador, Atapuma i Frank. L’eslovè va tensar la corda tant com va poder i al final els altres quatre van haver de claudicar a cinc quilòmetres de coronar el cim alpí. Roglic es va convertir en el primer eslovè a coronar un port de categoria especial i a més es va embutxacar els 5.000 euros del Souvenir Henri-Desgrange. El polivalent corredors va fer gala d’una altra de les seves virtuts, la de rodador, i va administrar sense problemes el minut i mig amb els perseguidors per plantar-se a meta i celebrar la victòria. Roglic, que havia entrat a les travesses de possibles vencedors de la crono inicial, ha fet un Tour de menys a més i ha acabat confirmant les expectatives que li auguraven després de les bones actuacions al Giro del 2016, on va guanyar una etapa, i al Tour de Romandia, la Tirrena-Adriàtica i la volta al País Basc, on va acabar entre els cinc primers.

En els últims quilòmetres del Galibier, els favorits també van moure peça. L’Sky havia marcat el ritme i havia reduït el grup de favorits a la mínima expressió. Bardet va ser el més fort i la seva insistència va augmentar quan va veure la debilitat d’Aru. Va atacar i atacar fins que el va despenjar i el sard no va poder connectar baixant i va cedir trenta segons. Froome i Uran van resistir l’envestida igual que Landa. Martín també ho va provar i va escalar a la general.