Atletisme

Es busca l’hereu de Bolt

L’adeu del millor velocista de la història després del mundial de Londres deixarà un buit amb molts pretendents. Wayde van Niekerk, Yohan Blake i Andre de Grasse són alguns dels candidats a ocupar el tron

Usain Bolt encara no ha fet les últimes llampegades, però ja se li busca substitut. El velocista jamaicà, la icona de l’atletisme en l’última dècada, farà les darreres gambades en el mundial de Londres. Dissabte vinent, després de la final de l’hectòmetre (22.45 h), se sabrà si deixa l’alta competició per la porta gran o cedeix abans d’hora el tron als molts velocistes que li volen agafar el relleu.

De fet, l’octocampió olímpic i onze vegades campió del món ja s’ha plantejat el mundial londinenc amb un programa més reduït del que és habitual i ha renunciat a competir en el doble hectòmetre, la seva distància preferida i que més s’adiu amb la seva manera de córrer. La renúncia en els 200 m privarà els aficionats d’un dels duels més esperats del campionat amb l’atleta sud-africà Wayde van Niekerk. El recordista mundial de 400 m (43.03) ha volgut ampliar horitzons i també participarà en els 200 m, intentant emular les gestes de Michael Johnson. Precisament, Van Niekerk (1992) és una de les estrelles més rutilants de les noves generacions i s’ha guanyat amb tot mereixement ser un dels nous referents de l’univers atlètic. De fet, el mateix Bolt l’ha assenyalat com un dels seus successors: “Està treballant molt bé i encara té marge de creixement. Ha demostrat que pot ocupar perfectament el meu lloc. Ha estat el gran dominador en els últims grans campionats i penso que si competís en els 800 m també ho faria bé.” Bolt i Van Niekerk són bons amics i, fins i tot, han compartit entrenaments a Jamaica. Tot i les seves bones prestacions en la volta a la pista, Van Niekerk no es cansa de repetir que no és la distància que més li agrada. “Tothom sap que la dels 400 m no és la meva prova preferida. Sé que és una mica boig, però gaudeixo més en les distàncies més curtes. Intento dir-me que haig de ser més positiu en els 400 m perquè és la prova que m’ha col·locat a l’elit.” El corredor sud-africà continua sent l’únic atleta que ha trencat les tres grans barreres en les proves de velocitat: els 10 segons en 100 m (9.94), els 20 en 200 (19.84) i els 44 en els 400 (43.03). El nord-americà Michael Johnson, l’atleta que el va precedir en la taula de rècords, ja es va referir a Van Niekerk com un dels nous referents, encara bocabadat després de la seva exhibició en els Jocs de Rio. “Bolt es retirarà aviat, així que ell podria ser la següent estrella d’aquest esport.”

Més candidats

Durant la dècada hegemònica de Bolt només se li va escapar el títol de 100 m en el mundial de Daegu 2011, quan va cometre una sortida nul·la en la final. El també jamaicà Yohan Blake (1989) va aprofitar l’única gran relliscada del seu company d’entrenaments per assolir el tron a la ciutat sud-coreana. Blake, que aquest curs ha aconseguit per tercer cop el doblet (100 i 200 m) en els campionats del seu país, és un altre dels candidats a agafar el relleu al millor velocista de la història. Blake ha signat les segones millors marques de tots els temps tant en 100 (9.69 el 2012) com en 200 (19.26 el 2011). Alguns analistes pensen que fins i tot pot frustrar-li el comiat en el mundial de Londres. “Si Blake està bé pot ser una amenaça real per a Bolt. Penso que ningú més que ell ha demostrat aquest any que pot ser millor que Bolt en els últims 50 metres”, ha comentat el velocista de Trinitat i Tobago Ato Boldon, campió mundial de l’hectòmetre el 1997.

Entre els aspirants a ocupar el buit que deixarà Bolt també s’hi ha de comptar el jove i petit velocista canadenc Andre de Grasse (1994), bronze en els 100 i plata en els 200 m dels Jocs de Rio. “Fins ara sempre ha complert en els grans campionats. Tot i la seva joventut, competeix com un atleta veterà”, remarca el nord-americà Justin Gatlin (1982), plata en els 100 m dels Jocs de Rio i un dels damnificats per la supremacia de Bolt.

En la velocitat dels Estats Units i més enllà del veterà Gatlin, aquest curs també ha irromput amb força el jove Christian Coleman (1996), tot i que després de la seva etapa universitària arriba a final de temporada amb poc combustible. L’atleta d’Atlanta lidera el rànquing (9.82) des de principis de juny. També van començar el curs amb molta empenta els sud-africans Akani Simbine (9.89) i Thando Roto (9.95), tot i que s’han anat apagant en el moment culminant de la temporada, just quan Bolt ofereix la seva millor versió.

Una estrella que va trencar esquemes

El llegat d’Usain Bolt és espectacular. A més dels vuit títols olímpics i els onze en campionats mundials, al marge del que pugui aconseguir a Londres, en la taula de rècords hi figuren tres marques estratosfèriques: els 9.58 en els 100 m (2009), els 19.19 en els 200 m (2009) i els 36.84 en el relleu de 4x100 m (2012). Són fites que, com li agrada recordar, l’han convertit en una llegenda de l’esport. Però més enllà dels números, Bolt, com totes les grans icones, va trencar el motlle. La seva irrupció va sacsejar l’univers atlètic per les seves característiques físiques (1,95 m i gambades de 2,43 m) i la seva actitud desinhibida a la pista. En aquest sentit, una cosa són les victòries en les grans cites i una altra de ben diferent el seu carisma dins i fora de la pista. També ho veu així l’exrecordista de 200 i 400 m Michael Johnson. “No és només una qüestió de marques, sinó de personalitat. Ja fa molts anys que Bolt acapara els focus i des de la federació s’haurien de promocionar nous referents per no haver d’anar a remolc d’un gran atleta. Per aconseguir-ho caldrà feina i no serà fàcil”, va sentenciar. L’exvelocista Ato Boldon també s’ha pronunciat sobre el llegat de l’atleta jamaicà: “No es pot negar que Bolt és el millor de la història. Jesse Owens va ser el més important, Carl Lewis va fer rendible la velocitat, però Bolt és el més gran de tots els temps.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)