amb els ulls de samaranch
Dia 10. Actes contradictoris amb els voluntaris
La reunió de la comissió de coordinació que obria cada jornada de Samaranch va ser especial el 3 d’agost. El COOB 92 havia retirat l’acreditació a un fotògraf japonès que havia agredit un voluntari. El fotògraf va demanar disculpes i Samaranch va convèncer Joan Miquel Abad perquè li tornés l’acreditació: “Comprenc la decisió d’Abad de defensar la seva gent, especialment els voluntaris, però també s’ha de ser flexible.”
Hores després, el president del COI va assistir a l’acte d’entrega als voluntaris de les insígnies de “Gràcies”. “Em poso l’uniforme com un voluntari més. Noto que m’aprecien quan molts em demanen fotografiar-me amb ells de record. M’adono que en pronunciar un petit discurs, m’emociono, ja que tinc al davant meu aquests voluntaris que són peça fonamental per a l’èxit dels Jocs.” No diu si el voluntari agredit pel fotògraf que després va ser perdonat per la seva gestió assisteix a l’acte. I és molt probable que el desenllaç de l’afer no hagués transcendit.
Esportivament parlant, assisteix al tir amb arc, al tennis, al piragüisme i a l’atletisme. De le visita al canal olímpic de Castelldefels, on es va fer el piragüisme, deixa anotat: “S’han gastat dos mil milions en una instal·lació que no serà fàcil de rendibilitzar” i alaba el nou sistema de control de sortides automàtic, del qual diu que l’haurien d’aplicar també al rem.
La resta del dia de Samaranch són reunions i més reunions i recepcions i més recepcions. També es van fer unes partides simultànies d’escacs, per als atletes, a càrrec de Garry Kasparov. Un fet que enorgulleix Samaranch: “Ha estat una idea meva.”
El dia acaba amb un Samaranch esgotat: “No puc més. Aguanto bé, però no és normal l’activitat que encara tinc a la meva edat.”+
*Basat en el llibre ‘Memorias olímpicas’ de Joan Antoni Samaranch.