Cuba es va convertir el 1992 en la campiona olímpica del seu esport rei, el beisbol. D’exhibició a Saint Louis (EUA) el 1904 en la tercera olimpíada, Estocolm 1912, Los Angeles 1932 i 84, Tòquio 1964 i Seül 1988, l’esport de las bolas y los strikes va coronar el campió de dos de cada tres mundials disputats fins aleshores (20 de 31) en un torneig disputat a l’Hospitalet amb vuit equips, el pitjor dels quals va ser Espanya. Els jugadors cubans, amateurs i fidels a la revolució, van guanyar tots i cadascun dels partits, inclosos, és clar, els que l’enfrontaven al Gusano Mayor; que no comptava amb les grans estrelles de les lligues professionals, com sí que va succeir en el bàsquet, sinó amb jugadors universitaris. 9-6 (0-5 inicial) i 6-1 en les semifinals van ser els motius de celebració extraordinària a l’illa. L’11-1 en la final contra la Xina Taipei va convertir la selecció de Cuba en la guanyadora de l’or olímpic amb 9 triomfs, 95 curses fetes i 16 encaixades. Jorge Fuentes (l’Havana, 1945, i llicenciat en llengua i literatura hispàniques) era el seleccionador de l’equip liderat per Víctor Mesa (millor bateador amb 545) i Omar Linares (13 anotades). A Atlanta els peloteros van revalidar l’or i, a Atenes, es van rescabalar amb el tercer títol olímpic de la vergonyosa desfeta a Sidney contra els EUA, que duia jugadors de segona fila –Holanda ja havia estat el primer a guanyar Cuba–. La lliga professional nord-americana mai va donar suport a la família olímpica i el COI va eliminar el beisbol des de Pequín. A Tòquio, torna al programa olímpic perquè el Japó –bronze a Barcelona en superar els Estats Units en el que s’anomena final de consolació– n’és una altra potència.