Seguir gaudint amb mesura
Natació. Héctor Ruiz torna a la competició aquest cap de setmana a Budapest en el mundial màster, més d’un any després de veure’s obligat a deixar la competició de primer nivell
“Hi havia un 99% de possibilitats que l’operació sortís bé, però no ha estat així. Només tenia un 1% que anés malament, i m’ha tocat. No han aconseguit treure’m les arrítmies i em van dir que haig de deixar l’alt rendiment. Puc nedar de manera moderada, però no puc competir.” Héctor Ruiz (Vilamalla, 1991) va haver de deixar la natació la primavera del 2016, poc després que se li detectés una pericarditis que el feia estar de baixa un temps indefinit just en el moment en què s’havia de guanyar la plaça per ser als Jocs de Rio.
Campió estatal d’aigües obertes en els deu quilòmetres, al final del 2015 va començar a tenir arrítmies i, un cop intervingut, ho va haver de deixar estar: “És un cop bastant dur. He estat nedant tota la vida per poder arribar a uns Jocs, i no podrà ser. De fet, una psicòloga m’està ajudant perquè encara no ho he assumit. Haurem d’anar pas a pas. Fer passes curtes però segures. Al cap de tres mesos hauré de tornar a visitar els metges perquè em facin una altra valoració.”
Un any i mig després...
“Aquest dijous marxo al campionat del món d’Hongria, a Budapest. Al llac Balaton. Competeixo el dia 12, dissabte, en la prova dels tres quilòmetres”, va explicar l’empordanès, que no es va desvincular de la natació –ha treballat de coordinador i director tècnic al CN Figueres– i que afronta amb il·lusió la cita: “Amb moltes ganes. He d’anar amb compte perquè sí que és una competició a nivell màster, però m’he estat informant i mirant resultats d’anys anteriors i de la meva categoria... És un campionat del món i el nivell en què estic és amb el que podré competir, ja veurem què surt.” “M’he estat entrenant, seguint les pautes del metge. Cada tres o sis mesos m’he de fer controls i, en aquest darrer que em van fer, em van dir que estava tot bé i correcte: que podia fer el que feia fins ara. I és el que he fet”, va explicar.
Héctor Ruiz ha augmentat la càrrega d’entrenament abans d’afrontar aquesta competició, amb sessions diàries: “Feia uns 3.000 metres i, de sensacions, em trobo bé. Fa força temps que no tinc cap arrítmia i puc mesurar millor la càrrega.” Sobre el volum d’entrenament, el nedador reconeix que ha d’anar amb compte: “Vaig ajustant les càrregues perquè, en funció de l’època de l’any i de la feina, tinc més o menys episodis. Si carrego més, de metres i intensitat, i estic en un nivell més alt d’estrès, les arrítmies apareixen. I llavors sí que he de parar un o dos dies i, fins i tot, alguna vegada he hagut de parar una o dues setmanes.”
Una altra vida
Quan Héctor Ruiz va haver de deixar la competició de primer nivell –a més dels títols catalans i estatals de llarga distància, havia estat sisè en la Universíada de Shenzhen i tretzè en els 5 km del mundial de Xangai 2011, amb només vint anys– es va veure obligat a començar una altra vida: “M’he de fixar nous propòsits. M’he d’aixecar. En tot cas, podré fer una vida normal i practicar esport amb moderació”, va dir llavors. Ara, reconeix que sap autogestionar-se: “M’ho noto jo. Començo a conèixer el meu cos i sé què és el que sentia quan em van haver d’intervenir. Quan me les noto paro i, quan veig que són intenses, paro per fer repòs absolut.”