Diumenge, a tocar de la mitja nit, a la terminal d’arribades de l’aeroport de Barcelona, les filles d’Òscar Cadiach, Oda i Júlia, van ser les primeres d’abraçar el veterà alpinista, de 64 anys, que el 27 de juliol passat va ser capaç de coronar el Broad Peak. La gesta, d’un especial significat perquè tenia lloc després d’uns quants intents, converteix Cadiach en el primer català capaç de coronar, sense l’ajuda d’oxigen, els catorze pics de més de vuit-mil metres que hi ha al món. No es podia esperar altra cosa, doncs: petons, abraçades, somriures, crits de celebració i rams de flors l’esperaven a la seva arribada a Catalunya. El vol, procedent d’Islamabad, va haver de passar per diferents escales i es va fer esperar tres quarts d’hora, però el retrobament d’Òscar Cadiach i la seva gent va ser igualment emocionant.

“Sempre amunt”, es va poder escoltar, repetidament, per part del grup d’amics, seguidors i familiars de l’alpinista català. En la comitiva de rebuda es va poder veure Conrad Blanch, el cap de l’expedició amb què, el 1985, Òscar Cadiach va pujar a l’Everest. També hi havia el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino, que li va lliurar un pom amb 14 roses grogues, i el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu. El protagonista de la nit reconeixia que estava vivint una tornada a casa tan especial com la que va viure fa 32 anys, després de ser el primer català que va trepitjar el cim més alt del món. Molt content, i alliberat per haver pogut completar el repte que s’havia proposat, Cadiach no va amagar les seves emocions en tornar a veure els seus. La setmana vinent serà homenatjat a Tarragona, la seva ciutat, amb una recepció a l’Ajuntament i amb el xut d’honor del primer partit de lliga que jugarà el Nàstic a casa aquesta temporada.

En declaracions a Televisió de Catalunya, l’alpinista va explicar que el Broad Peak “és una muntanya molt llarga i tècnicament no és difícil de pujar, però si la muntanya diu que no, no pots forçar-ho i atacar-la amb mal temps”. Òscar Cadiach, que assegura sentir-se “molt feliç”, va revelar també que va aconseguir pujar al cim de l’últim vuitmil que li quedava per completar dels catorze que hi ha arreu del món “aprofitant unes hores de bonança en el temps, tot i que el vent començava a fer mal”.