El 5 d’agost de l’any passat saltava la notícia. Adel Mechaal podia quedar fora dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro per una suposada triple falta a l’hora de facilitar la seva ubicació en el programa Adams antidopatge de seguiment individualitzat. Per a l’atleta palamosí començava un calvari d’un any que va finalitzar a final de juliol, quan el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) li va donar la raó i el va eximir de qualsevol responsabilitat. La sentència del TAS era definitiva i li donava via lliure per competir en el mundial de Londres, en què diumenge va quedar a només un sospir d’aconseguir la medalla de bronze en els 1.500 m.

Mechaal no ha estalviat esforços durant aquest any per demostrar la seva innocència. Ell mateix va reconèixer que no havia justificat una absència quan se’l va requerir per a un control a Sant Antoni de Calonge, el desembre del 2015, però sempre va negar que no hagués comunicat la seva ubicació en els altres dos controls (gener i juliol del 2016). L’empordanès va aportar com a proves els correus electrònics enviats a l’Agència Espanyola Antidopatge (Aepsad). Mechaal s’enfrontava a una sanció d’entre sis mesos i dos anys –l’equivalent a una sanció per dopatge– i veia com el seu debut olímpic penjava d’un fil. L’embolic va fer perillar el seu viatge cap a Rio de Janeiro, on havia de participar en els 1.500 i els 5.000 m, però finalment va poder volar-hi quatre dies després del previst. Turmentat per l’acusació que requeia sobre les seves espatlles –després dels Jocs va confessar via Facebook que havia estat a punt de llançar la tovallola–, Mechaal no va tenir una participació olímpica gaire lluïda i va quedar eliminat en les sèries de les dues proves en què estava inscrit.

En tornar de Rio de Janeiro, Mechaal va anunciar canvis rellevants per al seu futur. Després d’una dècada al costat del seu descobridor, Josep Carballude, es posava en mans d’un dels entrenadors més prestigiosos de l’Estat espanyol, Antonio Serrano, i anunciava el seu trasllat a Madrid.

A principi de desembre, Mechaal rebia una suspensió cautelar de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF), en espera de resoldre’s l’expedient obert per l’Aepsad el 24 d’octubre. Aquesta suspensió impedia la seva participació, només uns dies després, en el mundial de cros de Chia (Itàlia), prova en què aspirava a repetir el tercer lloc aconseguit l’any anterior a Hyères (França). Però l’endemà la IAAF feia marxa enrere i admetia la participació de Mechaal en el mundial de cros després d’estudiar les seves al·legacions. El palamosí va quedar lluny del podi –va ser vuitè–, però el seu resultat va ajudar l’equip espanyol a aconseguir la medalla de plata per equips.

Mechaal vivia un altre episodi del seu via crucis només un mes després del mundial de cros. L’Aepsad el tornava a suspendre cautelarment, però el TAS li tornava a aixecar la sanció a principi de febrer, cosa que permetia la seva participació en els 3.000 m del míting internacional de Catalunya en pista coberta, a Sabadell. Mechaal hi va aconseguir la victòria i la mínima per al campionat d’Europa. A partir de llavors, va decidir incrementar el seu ritme de competicions, en previsió d’una possible sanció.

A final de febrer va estar a punt de repetir el doblet en el campionat d’Espanya en pista coberta, amb la victòria en 3.000 m i el segon lloc en els 1.500 m. L’atleta, en constant progressió malgrat la seva complicada situació, es va endur el títol europeu de 3.000 m en pista coberta, a Belgrad. També va guanyar el campionat d’Espanya de cros, la milla de la Sagrada Família –amb rècord del circuit inclòs–, i a principi de juny va aconseguir la mínima per als 1.500 m de la gran cita de l’any, el mundial de Londres. Els seus èxits, però, quedaven en suspens en espera de la seva compareixença a la vista definitiva del TAS per determinar la seva responsabilitat. La vista va tenir lloc el 21 de juny passat, poc després que Mechaal aconseguís la seva millor marca personal dels 1.500 m en un míting a Huelva (3:34:70). En espera de la resolució del TAS (24 de juliol), encara va tenir temps de ser segon de la distància en el míting de Barcelona, cinquè amb marca personal (7:35.28) en els 3.000 m de la Diamond League de París i segon de la mateixa prova en la Diamond League de Londres, on només el va superar el britànic Mo Farah. Només uns dies abans de la resolució del TAS, va brillar amb el seu segon doblet en el campionat d’Espanya, en els 1.500 i 5.000 m.