L’assemblea del Comitè Olímpic Internacional (COI) va ratificar ahir a Lima, per unanimitat, l’acord tripartit amb París i Los Angeles, gràcies al qual aquestes dues ciutats es convertiran, respectivament, en les seus dels Jocs del 2024 i el 2028. Les renúncies d’Hamburg, Budapest i Roma, que havien presentat una precandidatura, van deixar París i Los Angeles com a úniques aspirants als Jocs del 2024. En una decisió sense precedents en l’olimpisme contemporani, el COI va plantejar a les dues candidatures la possibilitats de repartir-se els Jocs del 2024 i el 2028. París no volia renunciar als del 2024 i, finalment, Los Angeles va acceptar demorar el seu projecte olímpic quatre anys més a canvi de sucoses subvencions del COI. Si alguna ciutat, de manera extraoficial, pretenia presentar una candidatura per al 2028 s’haurà d’esperar ara fins al 2032. Amb aquesta mesura, el COI lliga dues ciutats amb garanties –totes dues seran olímpiques per tercera vegada–, per bé que no deixa de ser un pedaç a un problema de fons que haurà de resoldre. En els últims anys, al COI li ha costat déu i ajuda reclutar ciutats que volguessin ser escenari dels Jocs Olímpics. Per als Jocs d’hivern del 2022, per exemple, també van quedar només dues candidates: la guanyadora Pequín i Almaty.

Ara el COI guanya temps per reflexionar sobre els motius pels quals moltes ciutats occidentals rebutgen els Jocs. La crisi econòmica, el poc suport popular i els escàndols de corrupció en els organismes esportius internacionals han fet que la inversió per a uns Jocs –sempre colossal– es vegi més com una despesa prescindible que com una oportunitat de futur.