La necessitat d’escapar de la tediosa rutina ha portat la vigatana Marta González (CN Sant Andreu) a entrenar-se a l’ombra de la sueca Sarah Sjöström –possiblement la nedadora més en forma i de moda en els últims mesos–, que li ha permès viure una experiència enriquidora per carregar piles amb vista a la següent etapa de la carrera. Amb 22 anys i després de vuit de permanència al CAR de Sant Cugat, l’olímpica catalana busca estímuls per enfocar el futur: “L’any passat va ser molt dur. Necessito fer un canvi per veure les coses d’una altra manera”, reconeix. En un principi havia considerat la possibilitat d’oxigenar-se a Austràlia, però la idea no va fructificar i el seu tècnic, José Antoni del Castillo, va parlar amb el de Sjöström, Johan Wallberg, i van convenir que González fes una primera estada de dues setmanes a Estocolm del 13 al 31 d’octubre.

Amb la maleta carregada d’incerteses, però també d’emocions, va marxar per entrenar-se sota les ordres del marit de Therese Alshammar (la primera nedadora a participar en sis Jocs, va ser subcampiona olímpica i campiona del món) –“era el meu referent des de petita”–, i al costat de Sjöström –“ha estat la primera nedadora a baixar dels 52 segons en els 100 m lliures, és com un ídol”–. I entre cella i cella, un objectiu clar: “Entrenar-me i prendre nota d’altres mètodes. Veure com Wallberg gestiona els nedadors segons les proves específiques.”

El primer contacte no va ser gaire encoratjador. “Era dilluns i faltava molta gent de l’equip perquè havien competit el cap de setmana. A la piscina només érem tres. Estava una mica perduda”, relata González. Però el pas dels dies va canviar la impressió inicial i ara ja mira si els estalvis i les beques li permeten fer més incursions al laboratori de Sjöström.

“Quan nedava mirava de reüll la Sarah per no perdre’m cap detall de com nedava i feia les coses. Em sentia com una xafardera”, i hi afegeix que una de les recomanacions de Wallberg va ser que ha de treure més rendiment dels peus, entre altres detalls. “He d’aprofitar el meu físic per rebaixar els temps sense cansar-me tant. Soc forta físicament i he d’aprendre a aplicar la força per obtenir un millor benefici. Els peus són vitals i he d’obtenir una freqüència major”, valora la catalana, que té clar que el resultat no serà immediat però que s’ha de fixar petits reptes diaris que la condueixin a la fita final.

Després de quatre hores i mitja a la piscina, a González encara li quedava temps lliure, i l’omplia anant amb bicicleta, avançant els estudis de filologia catalana i castellana i de japonès, cuinant i perdent-se pels immensos boscos suecs tot buscant ous de reig, pinetells, rossinyols...

L’andreuenca, especialista en crol i molt fan de les proves en relleu, es prepara per al campionat d’hivern (del 23 al 26 de novembre), on intentarà classificar-se per a l’europeu de Copenhaguen de piscina curta (del 13 al 17 de desembre). El següent repte serà l’Open Primavera i l’Europeu de Glasgow, l’agost del 2018.