L’alpinisme català toca sostre
Ferran Latorre i Òscar Cadiach van ingressar el 2017 en la llista d’alpinistes que han escalat tots els vuitmils del planeta
El de la Cerdanya ha entrat per la porta gran en l’alpinisme amb la doble ascensió que va fer a l’Everest en poc menys d’una setmana
-
L’alpinisme català toca sostre Arxiu. -
L’alpinisme català toca sostre Arxiu. -
Ferran Latorre alça els braços al cim de l’Everest el 27 de maig passat Òscar Cadiach (esquerra) desplega una bandera del Nàstic de Tarragona al cim del Broad Peak el 27 de juliol passat ARXIU FERRAN LATORRE ARXIU ÒSCAR CADIACH. -
L’alpinisme català toca sostre Arxiu. -
L’alpinisme català toca sostre Arxiu.
Menys de quaranta alpinistes de tot el món han aconseguit escalar els catorze vuitmils del planeta. L’empresa és una de les més perseguides en l’alpinisme modern des que l’italià Reinhold Messner va inaugurar la llista el 16 d’octubre del 1986, després de fer cim al Lhotse (8.516 m). Fins al 2017, cap alpinista català havia pogut inscriure el seu nom en la llista, però entre el maig i el juliol passat aquesta anomalia va quedar esmenada gràcies a Ferran Latorre i Òscar Cadiach.
Ells dos no són els únics catalans que s’han proposat trepitjar el cim de tots els vuitmils. El lleidatà Juanjo Garra també ho tenia com a objectiu principal de la seva carrera alpinística, però va morir en un accident al Dhaulagiri (8.167 m) el maig del 2013, quan perseguia el seu novè vuitmil. També l’osonenc Xavi Arias ha mostrat la seva intenció d’escalar-los tots, però encara li’n falten vuit per completar la llista.
Latorre i Cadiach encetaven el 2017 amb el seu últim vuitmil en ment. En el cas de l’alpinista tarragoní, per quart any consecutiu després de tres expedicions frustrades al Broad Peak (8.051 m), l’últim que li quedava de la llista, els anys 2014, 2015 i 2016. Latorre tenia previst atacar el seu últim vuitmil, l’Everest, abans que Cadiach fes el seu, de manera que tenia l’oportunitat de convertir-se en el primer català a inscriure el seu nom a la famosa llista.
Setena expedició
L’osonenc coneixia bé la muntanya. Hi havia fet sis expedicions prèvies, tant per la cara nord com per la sud, però no havia aconseguit superar la cota 8.650. La intenció de Latorre era escalar l’Everest, com havia fet en tots els altres vuitmils, sense fer servir oxigen embotellat, però la meteorologia del dia que va fer l’atac –des del coll sud– i el fet d’haver passat una grip pocs dies abans no ho va fer possible. Finalment, entre les quatre i les cinc de la matinada, hora catalana, del 27 de maig posava els peus al cim més alt de la terra i es convertia en el primer català i el 38è alpinista de la història amb els catorze vuitmils, amb oxigen artificial o sense. “He rebut tant suport de tanta gent que emociona molt. Al cim he pensat primer en la meva nena, la Clara, l’única raó real d’existir. Espero que estigui orgullosa del seu pare”, deia Latorre en connexió amb RAC1 el mateix dia que va fer el cim.
També és primer
A l’estiu arribava el torn d’Oscar Cadiach amb la seva quarta expedició consecutiva al Broad Peak –cinquena en tot el seu historial–. El veterà alpinista tarragoní continuava encara amb la possibilitat de convertir-se en el primer català amb tots els vuitmils escalats sense oxigen embotellat. Només disset alpinistes ho havien aconseguit en tota la història, els dos últims, els italians Nives Meroi i Romano Benet, tot just dos mesos abans de l’expedició de Cadiach al Broad Peak.
L’expedició del tarragoní no va començar gens bé, ja que Cadiach, com en altres ocasions, va haver de recular en els dos primers atacs al cim a causa de la meteorologia i les males condicions de la muntanya. Finalment, va preveure un tercer atac per al 27 de juliol. Cadiach assolia cim 14 hores després de sortir del camp 3 (7.200 m) i es convertia en el 18è alpinista, i en el de més edat (64 anys), de la llista inaugurada per Reinhold Messner el 1986.
La gesta de Kilian
L’altre gran nom del 2017 ha estat el de Kilian Jornet (1987), que va afrontar el seu primer projecte d’ascens a l’Everest, l’última setmana de maig, amb l’objectiu d’intentar una pujada de rècord, sense oxigen, al cim del planeta. El corredor i esquiador de muntanya va arribar per primer cop al cim el 22 de maig després d’un esforç de 26 hores des del monestir de Rongbuk (5.100 m). Això ja es va considerar tot una gesta. No hi havia cap temps registrat per cap altre alpinista en tota la història. Però només sis dies més tard, el 27 de maig, va repetir l’escalada a l’Everest i aquesta vegada ho va fer des del camp base A (6.500 m) i en només 17 hores, molt a prop dels rècords històrics de velocitat de Hans Kammerlander (16h45) i de Christian Stangl (16h42). Amb aquest desafiament Jornet va completar el projecte Summits of my Life, que ja havia inclòs en cinc anys les ascensions de rècord al Mont Blanc (2012 i 2013), el Cerví (2013), l’Elbrús (2013), el McKinley (2014) i l’Aconcagua (2014).
EL QUE VAN DIR
Un llibre recull els cims de Cadiach
Les ascensions d’Òscar Cadiach a tots els seus vuitmils han quedat recollides en un llibre escrit pel periodista del Diari de Tarragona Francesc Joan i editat per Cossetània. Amb profusió de fotografies, el volum documenta 35 anys d’expedicions de Cadiach a les muntanyes més altes del món, amb ordre cronològic invers al que va seguir fins a l’ascensió de l’estiu passat al Broad Peak, l’últim vuitmil del seu palmarès. El llibre és prologat per l’austríac Kurt Diemberger, un dels alpinistes més importants de la història, que compta amb les primeres ascensions al Broad Peak i al Dhaulagiri. Abans del capítol d’agraïments, es reprodueix una carta manuscrita de Manel de la Matta, que va morir en l’expedició que Òscar Cadiach va liderar a la via Magic Line al K2 l’any 2004.
Notícies
Divendres,26 abril 2024