“No hi ha res, si vols dir que estic esperant un equip professional...”, va respondre Fran Zurita (Blanes, 1992) a la trucada de L’Esportiu, un cop tancada l’etapa de dos anys com a professional al Team Vorarlberg austríac, de categoria continental, i pendent del telèfon i les ofertes que li puguin arribar. “Encara estic valorant què és el millor. En un parell de setmanes ho tindré tot més clar”, va afegir Zurita, que va signar el seu primer contracte professional el 2015 després de ser subcampió estatal elit i una de les sensacions del pilot amateur. “Vaig ser el segon amb més curses guanyades, set”, recorda. Amb el quadre austríac hi va debutar de manera oficial a Banyoles, en la contrarellotge per equips que obria La Mediterrània, el febrer del 2016 i, en la seva primera temporada al Vorarlberg va ser segon en la general del Tour de Bohèmia; el seu millor resultat en 54 dies de cursa que van acabar al Tour d’Hainan xinès.

“Sí que em va costar una mica adaptar-me a la nova categoria. Arribes a un equip nou i és un salt de qualitat que t’obliga a fer la feina bruta, per dir-ho d’alguna manera”, valorava el blanenc sobre el seu primer any a Àustria, en el que va acabar signant un any més: “L’equip a poc a poc va anar confiant en mi fins que vaig aconseguir bons resultats, i fins i tot podis. Em deixen bastant satisfet, però no es va donar l’oportunitat d’anar a un altre equip més gran i vaig decidir renovar.” “Em vaig trencar la clavícula i a partir de llavors l’equip ja va deixar una mica de comptar amb mi. Ha estat força dur, però tinc clar que continuaré un altre any”, afirma, després de no aventurar-se a algunes opcions de categoria continental, de dubtoses garanties, els darrers mesos.

“Si no em surt res seguiré un altre any a amateur, a Espanya. És una situació una mica difícil per la incertesa i per les dates en què estem”, es resigna Fran Zurita sobre el seu pla B, que encara no vol activar: “Segueixo entrenant-me al màxim perquè, si surt aquesta oportunitat, pugui oferir els millors resultats en poc temps.” I afegeix, sobre la seva situació: “Aquest any, la salut no ha acompanyat i per un motiu o un altre no ha pogut ser. El que no vull fer és deixar la bici. Perquè tinc aquesta espina clavada: jo confio en les meves possibilitats i, per una mala temporada que no m’hagin sortit les coses... No seria just per part meva. Vull un any per reivindicar-me i, si després deixo la bici, que sigui perquè jo ho he donat tot i no m’ha arribat aquesta oportunitat.”