La selecció espanyola va impartir una lliçó defensiva, va enderrocar el mur francès després d’un munt d’intents fallits i demà (20.30 h) lluitarà contra Suècia pel primer ceptre europeu en cinc finals. El tècnic sarrianenc Jordi Ribera va guanyar la partida a Didier Dinart, i amb intel·ligència va saber trobar la fórmula per desballestar la superioritat física de les experts, que sempre van anar a remolc del ritme de joc marcat per la primera línia espanyola.

L’equip de Ribera va rubricar una primera meitat rodona. Alternant la defensa 5-1 amb un 6-0 molt sòlid, va provocar molts problemes en l’atac francès. El pivot del Barça Cedric Sorhaindo, amb quatre gols de quatre intents des del pivot o provocant penals, donava aire al seu equip, que des del primer moment va anar a remolc del conjunt de Ribera. En atac, la primera línia formada per Entrerríos, Sarmiento i Gurbindo va saber trobar fissures al mig de la defensa bleu gràcies al joc combinatiu, amb contínues permutes i creuaments. El blaugrana Dika Mem, amb un cop al genoll, se n’anava a la banqueta al minut 18. A la porteria, Rodrigo Corrales presentava millors percentatges que Vincent Gerard. Sota els pals, però, també es va deixar notar l’efecte Arpad Sterbik. Ribera va inscriure finalment el porter del Vardar en substitució de Gonzalo Pérez de Vargas, que estarà entre dues i tres setmanes de baixa per la lesió al genoll. En les seves dues primeres aparicions, el gegant de Senta va aturar els penals de Mahe i Guigou. Només Caucheteux, a la tercera, va poder superar Sterbik des dels 7 metres. A l’altre bàndol, en canvi, el vallesà Ferran Solé es mostrava infal·lible, i amb cinc gols, quatre dels quals de penal, sense error, va tancar el primer acte amb un sorprenent 9-15. França, encallada, va estar gairebé deu minuts sense anotar i en el tram final va encaixar un parcial d’1-7. Es va passar del 8-8 al 9-15.

El conjunt espanyol, amb Entrerríos, el jugador més valuós del partit assumint el lideratge ofensiu, va apujar el llistó i va aconseguir un avantatge màxim de nou gols (14-23). França estava ferida de mort, però encara no havia dit l’última paraula. A la desesperada, Dinart se la va jugar amb atacs amb set jugadors i Romain Lagarde, un lateral amb molt poc protagonisme en aquest campionat, va iniciar el camí de la remuntada gal·la. L’equip estatal, impecable fins aleshores, va tenir una petita crisi i amb pèrdues de pilota va propiciar els contraatacs del rival. El conjunt francès va aprofitar els dubtes espanyols i amb un parcial de 6-0 va retallar les diferències fins a un inquietant 20-23. Joan Cañellas va trencar la sequera amb una jugada individual i amb 8 minuts de joc l’equip de Ribera va saber gestionar el resultat per veure la llum després del mur i plantar-se en la seva cinquena final europea.