L’handbol català viu el millor moment de la seva història. Fa tres setmanes les seleccions de base van guanyar cinc dels sis ors en joc en el campionat d’Espanya de federacions territorials. L’equip que diumenge va quedar campió d’Europa tenia set jugadors del país, tots determinants, i algun altre que va quedar fora en la llista final. La lliga espanyola, a excepció del Barça, ja no pot pagar les grans figures del país, moltes de les quals han marxat a lligues més potents, i això els ha permès millorar també el seu rendiment, com és el cas de Ferran Solé (Tolosa) i David Balaguer (Nantes), probablement els millors jugadors d’Europa en la seva posició.

El descobriment constant i progressiu de nous talents sobre la pista ha anat acompanyat, a més, d’un prestigi cada vegada més reconegut en l’àmbit internacional dels entrenadors formats a casa nostra, fins al punt que diumenge en poques hores de diferència el sarrianenc Jordi Ribera va conquerir el campionat d’Europa; el tortosí Toni Gerona va quedar campió d’Àfrica, i el barceloní Valero Rivera va consolidar el seu poder a Qatar amb un nou títol asiàtic.

No són els únics tècnics d’un reconegut prestigi al món. Xavi Pascual, doble campió d’Europa amb el Barça i seleccionador de Romania, és tota una institució; sense oblidar que altres tècnics també han treballat o treballen en equips i seleccions internacionals, com ara Xavi Sabaté, Fernando Barbeito, David Davis, Toni Garcia, Pau Campos i el mateix Xesco Espar, que també va aixecar una copa d’Europa amb el Barça. Si alguna cosa tenen en comú els tres entrenadors campions continentals és que, més enllà de les seves variants estratègiques, saben com treure profit de les seves plantilles.

Rivera, certament, va tenir en l’era del dream team del Barça el millor equip del món, però quan va guanyar el mundial del 2013 amb Espanya no era, ni de bon tros, l’equip favorit, igual que quan va portar la selecció de Qatar a la final del mundial del 2015, probablement l’èxit més sonat en la història de l’esport d’aquest país. Diumenge la seva selecció va saber patir per derrotar en la final Bahrain (33-31).

Gerona, que va estar durant setze anys formant jugadors al FC Barcelona, va acceptar el repte de marxar també a Qatar per dirigir un equip de l’exèrcit –El-Jaish– i en la seva primera temporada (2015/2016) ja va ser campió tot i el desconeixement lògic que tenia de la competició. El pas següent, fer-se càrrec de Tunísia. Abans del campionat africà va tenir la baixa del seu millor jugador, el blaugrana Wael Jallouz. Amb tot, l’equip es va plantar a la final i va tombar el defensor del títol, Egipte (26-24).

Ribera, que ja havia dirigit les millors seleccions americanes –l’Argentina i el Brasil–, s’ha confirmat a Croàcia com un dels grans tècnics mundials. Les seves variants defensives van destarotar fins i tot les experts de Karabatic, i en la final contra Suècia va tornar a fer una master class. Els tres tècnics catalans es trobaran en el campionat del món del 2019, a Dinamarca.