Kalos kai agathos és un concepte grec que barreja bellesa i bondat i el precursor de la dita romana, molt més coneguda, mens sana in corpore sano oncretada, en l’era moderna, a r activitat física amb l’objectiu de dotar-nos d’equilibri entre el cos i l’esperit.

Independentment de les realitats de pràctica física de cada època –cerca d’aliment a la prehistòria, utilitzar els jocs olímpics per fer una treva en els conflictes a la Grècia clàssica, preparar-se per a guerra, etcètera– i dels objectius que es busquin amb ella (en què no podem estendre’ns ara), al llarg de la història trobem que l’ésser humà ha mantingut un interès per moure’s (fluctuant, això sí) i ha mostrat inquietud per com treballar el cos amb les possibilitats a l’abast per fer-ho a cada moment.

La pràctica física ha comptat amb l’empenta de dos agents que li han servit de palanca per estar en contínua evolució. El primer, ha estat la curiositat per descobrir els límits humans. L’altra palanca, de més trajectòria i presència en la història, són les modes, els hàbits per fer activitat física que es fan populars i són practicats per un gran nombre de persones durant un temps per després caure en l’oblit.

Així han aparegut periòdicament maneres de fer activitat física no reglamentades (fora dels esports subjectes a un reglament tancat) que amb alguna característica diferenciadora han donat resposta i s’han generalitzat per fer activitat física. Una d’aquestes activitats, present des de l’antiguitat, que ha cercat interès en diverses èpoques i que, fins i tot, s’ha fet servir per millorar la condició física, ha estat l’ús del propi cos com a resistència. Parlem de la cal·listènia, nascuda en la Grècia antiga i basada en una sèrie d’exercicis que, actualment, han tornat a posar-se de moda, guanyat molts adeptes i sobre els quals s’han desenvolupat noves propostes com l’street workout.

Per què aquesta tornada al passat? En el segle XX, l’avenç tecnològic i l’especialització en instal·lacions i elements per a la pràctica d’activitat física va potenciar la proliferació d’activitat física analítica amb l’ús de maquinari desenvolupat per treure rendiment de manera més ràpida, més efectiva. Alhora, la manca de temps per desplaçar-se a espais naturals per fer activitat durant la setmana va crear l’oportunitat perquè proliferessin espais tancats que permetien cobrir l’objectiu desitjat. S’aportava així comoditat per fer esport, s’oferien noves propostes (moltes amb la incorporació del suport musical) i es compartia l’esforç amb altres usuaris. Tot i que és un fet que aquestes instal·lacions encara són populars i tenen èxit (sobretot en el món urbà) no podem menysprear la sensació que molts tenen de claustrofòbia, més o menys acusada, de fer activitat en un lloc tancat i amb exercicis de qualitat però molt analítics.

Tot plegat ha possibilitat que persones sensibilitzades per desenvolupar un cos equilibrat i desenvolupat amb harmonia es llancessin a la pràctica d’exercicis de cal·listènia. Fent servir instal·lacions més obertes (naus industrials sense ús) o espais naturals amb un mínim mobiliari esportiu (barres per realitzar treball en suspensió) han tornat a recuperar, i posar de moda, propostes amb la premissa de centrar l’atenció en el propi cos.

Ja tenim doncs aquest entrenament retro recuperat; és un fet la tornada dels exercicis de cal·listènia (com recurrentment ha succeït en diferents èpoques de la història) que desenvolupen la força de manera global, harmònicament entre els grans grups musculars i d’una manera totalment natural. Afegint, a més a més, una característica determinant i molt positiva: els resultats esdevenen des de la constància i l’hàbit al llarg del temps, no amb la immediatesa i l’afartament d’activitat.

Avui en dia crida l’atenció, en les llistes de hits de disciplines que causen furor (creada a partir de l’opinió de professionals), la presència en llocs capdavanters de la cal·listènia i la seva variant que es desenvolupa en espais oberts, l’street workout. Ambdues, treballen amb la base de fer servir el propi cos i la força de la gravetat per desenvolupar rutines amb moviments bàsics, generals, que es desenvolupen amb poc material però amb resultats espectaculars si s’és constant en el temps.

Aquestes noves propostes, amb origen en la Grècia clàssica, tornen a estar d’actualitat i han omplert l’espai d’activitat per algunes persones que volen imitar els seus congèneres de l’antiguitat.

Ens apuntem a aquesta moda retro? Només necessitem roba còmoda, un mínim d’informació i, sobretot, decisió i perseverança.