Portugal guanya respecte
Futbol sala. El combinat portuguès sempre havia estat un rival a tenir en compte en tots els campionats, però s’acabava desinflant en les grans cites
Ricardinho es cargolava de dolor a la banda. Una topada amb Pola, company seu al Movistar Inter, l’havia deixat fora de combat. El jugador gallec va caure sobre el turmell de l’astre portuguès i el dolor era tan agut que no va poder tornar a la pista. Quedava gairebé una part sencera de pròrroga. Aleshores, Bruno Coelho, que havia empatat la final a dos minuts del final del temps reglamentari quan semblava que Espanya s’enduria el premi gros, es va apropar i li va dir a cau d’orella: “Descansa i no et preocupis per res, marcaré i serem campions d’Europa.” I així va ser. Tal com va relatar al seu company i amic Ricardinho, que, minuts més tard, celebrava amb efusió –i amb una visible coixesa– la seva primera corona europea. “Abans del llançament, tot i la transcendència del moment, estava molt tranquil. Notava que tenia onze milions de portuguesos rere meu”, va afirmar l’heroi de la final abans d’enlairar el vol cap a Lisboa. “Hem de valorar el que ha fet Portugal. El país està millorant i creixent molt en els últims anys”, va dir Ricardinho, millor jugador del torneig i màxim golejador del campionat europeu amb set dianes, cofoi.
Portugal s’acabava de treure un pes de sobre. “És nostra”, “èpic” i “campions”, les tres fórmules triades pels diaris esportius A Bola, O Jogo i Record, respectivament, en la ressaca després del triomf en l’europeu de Ljubljana. Respiren alleugerits els portuguesos que, des que el mag Ricardinho comanda la selecció del país, sempre havia estat una de les seleccions a tenir en compte en les travesses. A l’hora de la veritat, però, acabava desinflant-se i només se li recorda una final i dues semifinals més. Portugal ja té el títol que buscava i que l’acredita ja com una de les grans seleccions del món. El conjunt dirigit per Jorge Braz, a més, va aixecar el títol exhibint galons i una fortalesa davant les adversitats que no se li recordava. L’Azerbaidjan es va avançar en el duel de quarts de final però va acabar sent golejada per 1-8. Rússia, candidata al títol amb una barreja del talent brasiler nacionalitzat i de l’ordre rus, també va colpejar en les semifinals amb una diana d’Eder Lima però Portugal, molt solvent durant tot el campionat, va saber remar durant els quaranta minuts fins a acabar capgirant el marcador. I dissabte, amb Espanya manant sobre la pista, va saber patir, va veure com Miguelín estavellava una pilota al travesser des del doble penal amb 1-2 i va acabar capgirant el marcador amb una diana de Bruno Coelho quan els penals ja s’ensumaven. Sense Cardinal, l’expivot del Movistar Inter i un dels grans referents del futbol sala del país, però amb un grup consagrat de futbolistes que voregen la trentena i una representació important de jugadors de l’Sporting que disputarà la final de la UEFA Futsal Cup, en què també hi ha el Barça, Portugal s’ha guanyat el respecte.
LA FRASE
Notícies
Divendres,3 maig 2024