Tennis

Djokovic torna a guanyar

Tennis. El serbi trenca la ratxa de tres derrotes i dues eliminacions prematures a Indian Wells i Miami i avança a la segona eliminatòria de Montecarlo. Ramos, vigent finalista, també se’n surt

S’esperava amb candeletes el debut al Masters 1.000 de Montecarlo de Novak Djokovic (9) per veure si reaccionava. El serbi va complir amb escreix i es va sobreposar a l’espiral negativa que el perseguia derrotant amb fermesa i agressivitat –16 cosp guanyadors– el seu compatriota Dusan Lajovic (95è) per 6-0 i 6-1 en 56 minuts de monòleg. En un entorn de normalitat, la victòria de l’exnúmero 1 seria un tràmit. Però el triomf adquireix transcendència perquè talla una ratxa inhabitual de tres derrotes seguides. Nole no havia guanyat cap partit des dels setzens d’Austràlia, quan es va desfer, al mes de gener, del català Albert Ramos. Va caure en els vuitens contra Hyeon Chung i també es va acomiadar només de començar dels Masters 1.000 d’Indian Wells i Miami. El serbi, que ha tornat als orígens amb el seu tècnic eslovac de sempre, Marian Vajda, se les haurà amb el croat Borna Coric (39è), una pantalla més complicada.

Albert Ramos (15), el vigent finalista, per la seva banda, va superar amb consistència per un doble 6-3 en una hora i 37 minuts el nord-americà de 21 anys Jared Donaldson (51è). El mataroní va viure l’any passat un somni jugant la final contra Rafa Nadal, el deu cops campió. Ahir va recuperar sensacions –onzè triomf del curs en 20 partits– després de caure massa aviat a Marràqueix. Va resoldre a favor seu un primer set irregular en què va perdre dos cops el servei però va consumar també tres breaks, dos dels quals en blanc. Amb 5-3 va tancar el parcial en la tercera pilota, tot i que també va haver de superar una perillosa oportunitat de trencament. Ordenat i reiterant la seva dreta cargolada sobre el revés a dues mans de Donaldson, va trencar de nou en el tercer joc del segon acte i va consolidar la seva posició sobreposant-se a dues pilotes de break del seu rival (3-1). Donaldson va discutir iradament amb el jutge de cadira en el sisè joc i Ramos va anar per feina. El català va tancar el partit en la quarta bola amb una doble falta del seu rival. Donaldson li va desitjar sort, li va demanar disculpes per l’aturada del sisè joc i va rebre tímids xiulets perquè no va donar la mà al jutge de cadira. Ramos s’enfrontarà al vencedor del duel que jugaran avui el nord-americà Tennys Sandgren i l’alemany Philipp Kohlschreiber.

Tampoc no està encara del tot bé el japonès Kei Nishikori, que prova de posar-se a to després d’un període de lesions. Malgrat tot, va ser capaç de remuntar contra un desdibuixat Tomas Berdych (12): 4-6, 6-2 i 6-1.

Granollers, en dobles

Eliminat en el segon i darrer partit de la prèvia, Marcel Granollers va superar ahir, al costat de l’uruguaià Pablo Cuevas, la primera eliminatòria de dobles. Marc López i Feli López, en canvi, van quedar eliminats

25 anys del segon títol de Bruguera, el darrer català

Enguany fa 25 anys del segon i últim títol de Sergi Bruguera a Montecarlo, el darrer d’un català en el torneig. Una final relativament plàcida contra el francès Cédric Pioline (7-6 i 6-0) li va permetre coronar-se després de patir de valent contra l’austríac Thomas Muster per 6-4, 1-6 i 7-6 (9-7)en una semifinal agònica, en què va aixecar tres pilotes de partit. Bruguera havia alçat el primer títol el 1991 superant l’alemany Boris Becker i va perdre la final del 1994 contra l’ucraïnès Andrei Medvédev. El títol del 1993 li va permetre retornar al top 10 mundial. Setmanes més tard va ser proclamat per primera vegada campió de Roland Garros després de derrotar en la final el nord-americà Jim Courier. Bruguera és el paradigma del jugador virtuós, capaç d’obrir angles inversemblants i de fer gaudir els espectadors amb la màgia dels seus cops. La semifinal contra Muster, un dels majors especialistes de sempre sobre argila, és recordada pel fort vent, que va indignar el català. Tot i això, les cròniques precisen que amb 2-4 i en un dels punts decisius per segellar la remuntada, una ràfega va irrompre a la cara de l’austríac. Bruguera va consumar un break salvador (3-4) i, amb 3-5 i després de cedir el seu servei, va salvar les tres pilotes de partit. L’altre català que es va coronar a Montecarlo va ser Manel Orantes el 1975. Albert Costa va cedir en la final del 1996 i Àlex Corretja en la del 1997 abans de la derrota de Ramos de l’any passat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.