El temps serà el jutge que dictaminarà si l’eclosió de Stefanos Tsitsipas en el Godó és flor d’estiu o l’inici d’una gran amistat amb l’elit. Els símptomes –no n’hi ha cap dubte– fan pensar en la segona possibilitat. Espigat (1m91) i amb una semblança física amb l’alemany Alexander Zverev, s’ha presentat en societat amb un gran èxit de resultats. Quatre caps de sèrie derrotats, ni un sol set perdut en cinc partits i multitud d’elogis per l’estil, l’aplom, la determinació i el pla de joc són les seves credencials. L’hel·lè, que va ser número 1 júnior i va jugar dues finals de l’Orange Bowl, admira Roger Federer i sent predilecció per l’herba. I treballa a temps parcial a l’acadèmia de Patrick Mouratoglou, el tècnic de Serena Williams, a París.

Té un revés a una mà molt segur que els rivals busquen sovint per evitar la seva dreta resolutiva i un servei col·locat i potent. No li ha tremolat el pols quan ha hagut de tancar els partits, tot i que tenia revenges personals pendents contra Moutin –que el va vèncer en la final del challenger de Brest el 2017–, Schwartzmann –semifinal d’Anvers el 2017– i Thiem –que el va superar en els quarts de Doha 2018–. A pesar de mostrar caràcter, tampoc s’ha descentrat després de discutir iradament amb els jutges de cadira, tant en el partit de vuitens contra Albert Ramos com en els quarts contra Thiem. En el context actual, una final d’ATP 500 amb 19 anys és una proesa en un esport en què s’imposa el vintage. Ell és el segon més jove que llueix la condició de top 100, darrere del canadenc Denis Shapovalov, i el primer grec de tota la vida que hi accedeix. El seu antecessor va ser Konstantinos Economidis, 112è el 2007. La punta de llança del tennis grec va ser Eleni Daniilidou, que va accedir al 14è lloc de la WTA el maig del 2003 i va obtenir cinc títols.

Tsitsipas va haver de superar un episodi vital. El 2015 el seu pare el va salvar quan s’ofegava a Iràklio, la capital de l’illa de Creta, on disputava un torneig ITF. L’Egeu li va jugar una mala passada.

Du l’esport a la sang. La seva mare, Julia Salnikova, és russa i va ser tennista: top 200 de la WTA. Ara és entrenadora i també periodista esportiva. El seu entrenador és el seu pare, Apostolos, que també va ser tennista. El seu avi Sergei Salnikov, a més, va ser futbolista de l’URSS, campiona dels Jocs de Melbourne el 1956. Va agafar la raqueta amb tres anys a l’hotel dels seus pares. Els seus germans Petrus, Pavlos i Lisavet també juguen a tennis. El padrí de la seva germana i amic del seu pare va ser un dels finançadors de la carrera de Stefanos. Sens dubte, una gran inversió.