En les últimes setmanes s’ha escrit molt sobre l’hegemonia del FC Barcelona en les competicions estatals arran de la derrota per la mínima contra el Fraikin BM Granollers (28-29) en la lliga Asobal, que posava fi a una ratxa impressionant d’imbatibilitat. Des del 25 de maig del 2013, el conjunt blaugrana va encadenar 187 partits en competicions d’àmbit estatal sense perdre, 146 en la lliga. Durant aquest període l’equip barceloní també s’ha mostrat intractable en la copa del Rei, on ja ha conquerit quatre títols de manera consecutiva.

A partir de demà mirarà d’aconseguir la seva cinquena corona seguida en la final a vuit de Madrid, una ciutat que serà per primera vegada l’escenari de la competició i que des del 2013 i la desaparició de l’Atlético de Madrid ha quedat òrfena d’handbol de primer nivell.

L’actual domini del Barça en la copa va començar just després dels últims batecs de geni del conjunt colchonero. Precisament, l’última ensopegada blaugrana en aquesta competició va ser contra l’equip blanc-i-vermell el 3 de maig del 2013, en unes semifinals disputades a Logronyo (28-31). El conjunt que dirigia Talant Duixebàev tampoc va fallar en la final contra el Naturhouse la Rioja i va conquerir el seu desè i últim títol de copa després de vèncer per 28-38. En aquell equip hi jugaven fins a cinc catalans: Joan Cañellas, Álvaro Ferrer, Edu Fernández, David Davis i Josep Masachs. Tots ells, excepte Masachs, que va fitxar pel Naturhouse, van haver d’iniciar el seu èxode a lligues estrangeres a finals de curs a conseqüència de la desaparició de l’Atlético de Madrid. Tot i anar cap a la desintegració, l’Atlético encara havia protagonitzat uns espectaculars quarts de final de la lliga de campions contra el Barça. En l’anada, i amb el suport de més d’11.000 aficionats a Vista Alegre, els colchoneros van vèncer per 25-20. En la tornada, però, els de Duixebàev i companyia van sucumbir a la màgia del Palau Blaugrana i van caure eliminats per 32-24.