No. Quan vaig venir tenia altres ofertes però el club, on tothom vol estar, i la dinàmica guanyadora em van fer decidir. Però, des d’aleshores, vam deixar de guanyar títols. Ara tenim més ganes que mai de tornar-ne a guanyar.

El Paco [Sedano] se n’ha encarregat, sí [riu]. Guanyar la copa del Rei seria una bona manera de començar-ne un altre. Un títol et dona la confiança, la tranquil·litat i la satisfacció que necessitem per seguir millorant.

És una espina clavada i no ens la traurà ningú, però el calendari ens ha donat una oportunitat de refer-nos en només dues setmanes. És evident que la copa no té la imatge d’un títol europeu com la UEFA Futsal Cup i assumim que no estem fent la temporada que volíem perquè Europa ens feia molta il·lusió i ho volíem guanyar tot..., però alçar la copa ens donaria una satisfacció gegant.

Durant la setmana, sí. Comentes coses puntuals del partit, jugades, intentem corregir errors... També teníem la idea general que havíem fet bona feina, que només dos petits detalls ens havien penalitzat. I crec que si haguéssim passat hauríem guanyat perquè érem millors que l’Sporting, però això ja és aigua passada.

L’Aicardo, el Paco, el Sergio i el Leo són bons amics dins el vestidor i m’han aguantat més d’una emprenyada. La família, també. Soc dels que pateixen molt en la derrota. Sento molt la pressió, em tanco molt en mi i ho paeixo al cap d’uns dies.

Em sento una part molt important del projecte i així m’ho han fet saber, però no crec que tingui més responsabilitat que els que aturen o defensen. M’agrada sentir-me important perquè això em genera la voluntat de millorar cada dia.