El Barça Lassa va imposar la seva jerarquia en l’handbol estatal amb el seu millor partit en la final a vuit al Madrid Arena. El conjunt blaugrana va esvair els fantasmes contra l’Atlético Valladolid en els quarts de final, va marcar el camí a seguir contra el Puente Genil en la semifinal i va rematar la feina amb una exhibició contra el Logronyo la Rioja en la final per allargar una temporada més la seva hegemonia en el torneig de copa, en què ja ha conquerit 22 títols, els cinc últims de manera consecutiva.

La primera meitat va ser espectacular, amb molta efectivitat per part de tots dos equips. La primera línia blaugrana va començar molt inspirada i les canonades de Mem, N’Guessan i Entrerríos van obrir la primera bretxa en el resultat (6-3). En l’equip de Logronyo, el lateral esquerrà Imanol Garciandia posava la rèplica i impedia que el conjunt blaugrana ampliés les diferències. Només entrar a pista, Pálmarsson ja va deixar la seva targeta de presentació, però el rival mantenia el torcebraç sobretot per la precisió en els llançaments de Garciandia i per algunes aturades de Krupa. El Barça va alternar el clàssic 6-0 defensiu amb el 5-1 amb Ariño d’avançat, però l’equip de Jota González també va saber connectar amb els jugadors de segona línia i persistia en el ritme imposat pels blaugrana. Sense respir i amb una final amb molt de dinamisme, es va tancar el primer acte amb un parcial de 19-17.

Després de la represa, el Barça va mantenir la velocitat de creuer i va elevar la intensitat defensiva contra un Logronyo que va anar perdent pistonada. Mem, N’Guessan i Pálmarsson continuaven amb el punt de mira ben afinat i anaven furgant en la ferida contra un rival cada cop menys clarivident i fluid. Gonzalo també guanyava el duel a la porteria i l’equip de Xavi Pascual ampliava les diferències fins als 8 gols (28-20) en una final que cada cop tenia més color blaugrana. El Logronyo va aturar el cop amb atacs amb set jugadors, però el guió ja estava escrit. Pálmarsson i Entrerríos continuaven fent de le seves, posant imaginació i espectacle en una primera línia del Barça que no va deixar de carburar fins al final i que va cantar victòria per clavar un cop sobre la taula i allargar una temporada més l’hegemonia blaugrana.