Atletisme

ADEL MECHAAL

MILLOR ATLETA CATALÀ DEL 2017

“Lluitar per dues medalles a Berlín és molt llaminer”

“Em feia il·lusió competir en els Jocs Mediterranis a Tarragona, però no encaixava bé en la meva preparació per a l’europeu”

“En l’atletisme soc molt egoista, i per això doblo en els campionats. Miro per mi mateix”

Si Ilias Fifa em va guanyar en l’europeu d’Amsterdam fent trampes, m’ha decebut moltíssim i potser no li ho arribaré a perdonar mai

Adel Mec­haal (Jebha, 1990) ha estat esco­llit per segona vegada –ja ho havia estat el 2015– millor atleta català de l’any. El títol euro­peu de 3.000 m en pista coberta a Bel­grad i el quart lloc en els 1.500 m del mun­dial de Lon­dres, entre altres fites, ava­len la dis­tinció d’un atleta que no ha tin­gut una tra­jectòria gens fàcil, començant pel procés per obte­nir la naci­o­na­li­tat espa­nyola. En l’any en curs ja ha estat cinquè en els 3.000 m del mun­dial indoor de Bir­ming­ham i a l’estiu afronta el seu repte més ambiciós, obte­nir dues meda­lles (5.000 i 10.000 m) en l’euro­peu de Berlín.

Com va la pre­pa­ració?
Física­ment, estic en un dels millors estats de forma de la meva vida. Vaig debu­tar en els 10.000 m amb 27:50, però un pro­blema en una cos­te­lla ha modi­fi­cat una mica la meva manera de córrer, i això m’està com­por­tant algu­nes molèsties mus­cu­lars. Vaig tenir un petit acci­dent amb els pesos al gimnàs, just abans d’anar a com­pe­tir a la Gol­den Gala de Roma, i a Esto­colm encara em moles­tava. Quan feia un sobre­es­forç i inten­tava aga­far aire pro­fund notava una petita pun­xada, però la set­mana pas­sada vam fer unes pro­ves i ja s’ha des­car­tat que hi hagi cap rup­tura. Només és un petit cop i ja puc entre­nar-me amb tota nor­ma­li­tat. No és res greu i crec que arri­baré a l’euro­peu de Berlín en el millor punt de forma, i espero que aquest any no em passi com a Ams­ter­dam [va ser segon en els 5.000 m] i pugui pujar a dalt de tot al podi.
Quins són els seus plans més imme­di­ats?
El meu gran objec­tiu, òbvi­a­ment, és l’euro­peu de Berlín. En els 10.000 m tindré com a grans rivals els turcs d’ori­gen kenyà, i de cara al 5.000 m el repte és inten­tar millo­rar la plata que vaig acon­se­guir fa dos anys. Després de l’euro­peu, l’altre gran objec­tiu serà llui­tar per acce­dir a la final de la Lliga del Dia­mant a Brus­sel·les en la prova dels 5.000 m. Per acon­se­guir-ho, però, haig de córrer els 3.000 m de Rabat i de Lon­dres, i aca­bar entre els cinc pri­me­res per gua­nyar-me la plaça per a la final.
Ofi­ci­o­sa­ment, té la plaça en 10.000 m, però la mínima euro­pea en 5.000 m (13:38.00) encara no l’ha acon­se­guida. On ho inten­tarà?
El 14 de juliol, en el tro­feu Fede­ra­ci­ons que es farà a Gra­no­llers. Encara que es tracti d’un cam­pi­o­nat i, per tant, no hi hagi la par­ti­ci­pació de lle­bres, penso que tinc la mínima al meu abast. M’ho jugaré tot a una carta. Inten­ta­rem acon­se­guir la mínima i de pas­sada col·labo­rar en una nova victòria de la fede­ració cata­lana en el cam­pi­o­nat.
El veu­rem també en el míting de Bar­ce­lona, l’11 de juliol?
Si, ja està con­fir­mat. Guardo molt bon record de l’any pas­sat, quan vaig fer el doblet del cam­pi­o­nat d’Espa­nya a l’estadi Ser­ra­hima i vull tor­nar-hi.
Com va sor­tir la idea d’anar a fer una estada a Etiòpia?
El 2016 ja hi vaig fer una petita pre­pa­ració i em va anar genial perquè quan vaig tor­nar vaig fer marca per­so­nal en 1.500, 3.000 i 5.000 m. Vaig deci­dir tor­nar-hi perquè vull llui­tar per tot a Berlín. I aquest cop la pre­pa­ració ha anat fins i tot millor, i això em dona una con­fiança immensa, tot i aquest pro­blema que he tin­gut a les cos­te­lles. A 2.800 metres d’alçada et falta oxi­gen per tot arreu, i quan tor­nes aquí i fas entre­na­ments de velo­ci­tat notes una millora molt gran.
Tenint en compte que altres tem­po­ra­des pre­pa­rava els 1.500 m i aquesta ha apos­tat per doblar 5.000 i 10.000 m, han variat molt els seus entre­na­ments?
Sí, l’Anto­nio Ser­rano ha variat una mica els entre­na­ments i jo també he neces­si­tat un procés d’adap­tació. Durant un mes con­ti­nu­a­rem amb aquest volum d’entre­na­ment, però en les últi­mes set­ma­nes ja farem una pre­pa­ració específica de cam­pi­o­nat per si les cur­ses són tàcti­ques aca­bar el més ràpid pos­si­ble. He de con­ti­nuar patint aquest mes i després ja tor­na­rem a la tònica prèvia del mun­dial de Lon­dres. Ara estic fent molta càrrega de qui­lo­me­tratge, i això també em resta fres­cor el dia de les com­pe­ti­ci­ons.
Li he sen­tit dir al fon­dista ara­gonès Toni Abadía en una entre­vista que no vol doblar perquè no vol treure una altra plaça a un com­pany. Segur que veus les coses dife­rents.
Jo soc molt ego­ista, i per això doblo en els cam­pi­o­nats. Miro per mi mateix. L’atle­tisme d’elit no és un esport d’amis­tats. En Toni Abadía, encara que no ho digui, el que vol és dei­xar la plaça a Car­los Mayo en el cas que es recu­peri. Jo vull doblar perquè penso que puc repre­sen­tar l’equip espa­nyol millor que cap altre atleta. En els últims sis cam­pi­o­nats d’Espa­nya he doblat sis vega­des i he acon­se­guit dotze meda­lles. Això vol dir que fins i tot doblant i sense ni un dia de des­cans he acon­se­guit batre els altres atle­tes espa­nyols. En l’euro­peu de Berlín com­pe­tiré dimarts en els 10.000 m i tindré qua­tre dies de des­cans, fins dis­sabte, per córrer la final de 5.000 m. Si sense des­cans soc capaç de superar-los, penso que amb qua­tre dies pel mig puc arri­bar molt millor que els altres.
Per què no com­pe­teix en els Jocs Medi­ter­ra­nis?
Es fan en unes dates que no encai­xa­ven bé en la meva pre­pa­ració per a l’euro­peu. Com t’he dit, estic fent molt volum d’entre­na­ment, i per córrer a Tar­ra­gona hau­ria d’abai­xar el pistó. En aquest sen­tit, es podria dir que he cedit la meva plaça a un altre com­pany. La meva pre­pa­ració va molt millor que l’any pas­sat i penso que en els 3.000 m puc estar a l’entorn de 7:30, i els 1.500 m entre 3:31 i 3:32. Em feia il·lusió ser a Tar­ra­gona, però hem pre­fe­rit no sor­tir del guió que tenia pla­ni­fi­cat el meu entre­na­dor, i el repte de llui­tar per dues meda­lles a Berlín és molt lla­mi­ner.
Havia coin­ci­dit nom­bro­ses vega­des amb Ilias Fifa tant amb la selecció cata­lana com amb l’espa­nyola. Què en pensa, de la seva impli­cació en aquest cas de dopatge i de la sanció de qua­tre anys?
És cert que havia coin­ci­dit amb ell en mol­tes com­pe­ti­ci­ons, i li tenia estima perquè el tracte sem­pre havia estat molt agra­da­ble i era de les per­so­nes amb qui més m’ave­nia de la selecció. De totes mane­res, si haig de ser dur i crític amb ell, haig de dir que em va robar un moment molt espe­cial de la meva car­rera espor­tiva en la final dels 5.000 m de l’euro­peu d’Ams­ter­dam. El meu pare, el meu germà, la meva mare eren allà, a l’estadi, seguint la cursa, i si aque­lla victòria la va acon­se­guir fent tram­pes, a mi sin­ce­ra­ment m’ha dece­but moltíssim. És un moment de la meva car­rera espor­tiva que espero que a Berlín es repe­teixi, però si no es repe­teix pot­ser no li ho arri­baré a per­do­nar mai. Recordo l’última recta, va ser una cursa molt ajus­tada, l’arri­bada més igua­lada de la història. Ell va ser el just gua­nya­dor en aquell moment, però després del que s’ha sabut del sumari de la poli­cia, tot el que ha sor­tit, si és cert, que no crec que la poli­cia digui cap men­tida, real­ment estic molt dece­but. En aquest sen­tit, la sanció de qua­tre anys crec que és justa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)