Atenció a les dades: 568 punts i 99 jocs disputats en 6 hores i 15 minuts. Això és el que van necessitar el nord-americà John Isner i el sud-africà Kevin Anderson abans de dilucidar qui de tots dos accedia a la final de Wimbledon. La balança no es va decidir fins a un cinquè set interminable de 50 jocs que va ser gairebé tan llarg com els quatre sets restants. Al final, 6-7, 7-6, 7-6, 6-4 i 26-24 a favor d’Anderson en la que es va convertir en la semifinal més llarga de la història d’un Grand Slam. L’anterior va ser la que el suec Stefan Edberg i el nord-americà Michael Chang van jugar en l’obert dels Estats Units el 1992, que va acabar amb victòria d’Edberg per 6-7, 7-5, 7-6, 5-7 i 6-4 després de 5 hores i 26 minuts de joc.

La magnitud del partit no va arribar a les cotes de la primera eliminatòria que justament Isner va disputar el 2010 en aquest mateix torneig. Aleshores el nord-americà va cantar victòria contra el francès Nicolas Mahut després de disputar el partit més llarg de la història del tennis: 11 hores i 5 minuts de joc i un resultat final de 6-4, 3-6, 6-7, 7-6 i 70-68 (183 jocs).

Anderson, botxí del suís Roger Federer en els quarts de final, disputarà la seva segona final d’un Grand Slam. Fins ahir només havia accedit a la de l’obert dels Estats Units de l’any passat, que va perdre contra Rafael Nadal (6-3, 6-3 i 6-4). El mallorquí podria ser el seu rival en la lluita pel títol, però la semifinal del mallorquí contra el serbi Novak Djokovic encara s’estava disputant en el moment de tancar l’edició. Anderson es va convertir en el primer sud-africà que arriba a la final de Wimbledon des de Brian Norton el 1921. Kevin Durban, nascut a Sud-àfrica la va jugar el 1985 contra l’alemany Boris Becker, però feia dos anys que havia adquirit la nacionalitat nord-americana.

Anderson va ser capaç de remuntar un 2-1 en contra. Els dos últims sets van ser els únics que no es van decidir en el joc de desempat, i Anderson va saber jugar millor les seves cartes. Va empatar amb un 6-4 (2-2) i va dur el partit al cinquè set, que no té joc de desempat i que no es decideix fins que un dels dos rivals no guanya per dos jocs de diferència. La norma, junt amb la incapacitat dels dos jugadors de trencar el servei del seu rival, va dur el partit fins a més de les sis hores de joc. Finalment, en el joc 49 (24-24) i després de desaprofitar unes quantes pilotes de trencament, Anderson va aconseguir adjudicar-se el servei del seu rival. Ho va fer, a més, amb moments d’èpica, arribant a guanyar un punt després d’aixecar-se del terra. Isner es va haver de conformar amb la medalla de xocolata (i un premi de més de 600.000 euros, també cal dir-ho) com és el rècord de punts directes en una mateixa edició de Wimbledon. Contra Anderson en va fer 53 i va assolir els 214 en tot el torneig, dos més que els aconseguits pel croat Goran Ivanisevic el 2001, any en què es va endur el títol.

La semifinal entre Nadal i Djokovic no es va començar a disputar fins passades les vuit del vespre. Es va iniciar amb la coberta de la pista central tancada i amb llum artificial. Es va suspendre a mitjanit, després del tercer set i es reprendrà aquest dissabte després de la final femenina. El serbi  ha guanyat el primer set (6-4), el manacorí ha replicat en el segon (3-6) i el tercer s’ha decidit en el tie break a favor de Djokovic (11-9).