La selecció espanyola ha sortit de l’ombra en la qual ha viscut els últims temps. De la mà del barceloní David Martín i una barreja de veterania i joventut, de talent i sacrifici a l’europeu de Barcelona ha tornat a tutejar les potencies mundials i demà disputarà la final contra Sèrbia, a més s’ha classificat per al mundial. Ahir, en una nit memorable va eliminar Itàlia, l’equip que liderava les apostes, en un vespre vibrant contra Itàlia. L’equilibri defensa-atac va permetre als de Martín estar sempre dins del partit i reaccionar a les adversitats.

Malgrat que el veterà Figlioli fos més ràpid que Fran Fernández a l’esprint inicial i que Bodegas fes una demostració des de la boia en la primera acció (0-1), els de Martin no es van encongir. Van començar la reacció des de la defensa. Dani López Pinedo no va tardar a començar el recital d’aturades i els companys el van acompanyar anticipant-se i interceptant pilotes. La solidesa defensiva els va omplir de confiança i van començar a desplegar un ventall ofensiu demolidor. Felipe Perrone va agafar la responsabilitat i va empatar (1-1) i, ja en el segon quart, va assistir Tahull perquè resolgués des de la boia com un veterà (2-1). Per primera vegada en tot el campionat, Itàlia es situava per darrere en el resultat. La diferència es va ampliar amb dues genialitats dels mariners Mallarach i Munarriz (4-1) en un dels moments més dolços del waterpolo espanyol dels últims temps. Però els italians es van recompondre en mica en mica. A les acaballes del segon parcial van trencar la sequera de catorze minuts sense marcar amb dos gols de Renzuto i després del descans van recuperar la iniciativa amb els gols d’Echenique i Di Fulvio (4-5). L’olotí Mallarach va despertat la selecció espanyola amb l’esquerra prodigiosa i aturava el parcial de 0 a 4 italià. Dues dianes més de Di Fulvio van glaçar les Picornell (5-7).

Aleshores van aparèixer dos dels joves valors del combinat espanyol, el gracien Tahull i el vallesà Granados, que no els va tremolar la mà en un moment tan compromès, per restaurar la igualtat en el resultat. Al mateix temps que mantenia la fermesa defensiva i resolia encertadament les múltiples accions d’inferioritat. López Pinedo va tornar a créixer com un gegant a la porteria, desesperant els llançadors italians, i la sentència la va escriure el veterà Fran Fernàndez. Va creuar la piscina de punta a punta i, sense oposició rival, va afusellar Del Lungo. Itàlia encara va enviar una pilota dins de la porteria, però l’àrbitre Margeta va considerar que no havia entrat tota, curiosament el mateix jutge que als Jocs de Londres va anul·lar un gol a Ivan Pérez que va deixar Espanya fora de les semifinals.